Un artista desconegut

Era un home seriós, modest i de caràcter tancat. Amb una personalitat poc donada a vanar-se, és força comprensible que el pintor vigatà Manuel Puig Genís (1868-1957) caigués en l'oblit i acabés al son del just més injust atesa la qualitat artística de la seva obra. Per comprovar-ho només cal anar abans del 14 de maig al Casino de Vic –entitat de la qual va ser president en dues ocasions, entre el 1913 i el 1916, i després entre els anys 1918 i 1920– i veure l'exposició que l'homenatja amb motiu del 60è aniversari de la seva mort. És la primera vegada que es presenta el personatge i el seu llegat pictòric en una mostra.

Redescobrint Puig Genís (1868-1957) és un tast del que va deixar aquest pintor precoç, que amb 14 anys es va traslladar a Barcelona (ciutat on també va passar els últims anys de la seva vida) a estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i més tard a Madrid i a Roma. Pintor, dibuixant de novel·les i contes, i decorador especialitzat en pintura realista i religiosa, a partir del 1904 se'l va conèixer com “el gran retratista”. Va pintar les famílies benestants de Vic amb qui es va relacionar i personatges importants com ara el bisbe Josep Morgades i Jaume Balmes –el primer retrat que va fer (1939) de la sèrie de vigatans il·lustres de l'Ajuntament de Vic– i també va atrevir-se amb el seu autoretrat (1927). Al Casino hi ha algunes peces originals, com ara uns esgrafiats de les antigues escoles Catalina Figueres de Tona (1928) i els olis Mercat del Ram davant de Santa Clara (1932) i Incendi de la catedral de Vic. Aquesta última obra i L'entrada de les tropes nacionals a la plaça Major de Vic són dos testimonis que Manuel Puig Genís va deixar de la Guerra Civil. “Són documents únics perquè no n'hi ha imatges”, explica la historiadora Raquel Castellà, comissària de l'exposició junt amb l'historiadora de l'art Montse Fernández-Esparrach. De tota l 'obra de Puig Genís, “molta està localitzada, però molta altra no està identificada –hi ha gent que té quadres d'ell a casa seva i no ho sap– o bé es va perdre durant la Guerra Civil”. Per aquest motiu s'està fent inventari, amb el suport de la Fundació Puig Genís (creada el 2015), i es prepara una exposició monogràfica pels 150 anys del seu naixement, que se celebraran l'any que ve.

Nascut el 1868 en una nissaga de pastissers, Puig Genís ben aviat va demostrar un interès per la pintura que l'acabaria portant a exposar a la Sala Parés de Barcelona. El 1896 es va casar amb Josefa Sallent i van tenir sis fills, alguns dels quals van morir-se molt joves. Activista cultural i cívic de la ciutat, va estar vinculat al Cercle Literari de Vic, on va organitzar diversos concursos de pintura. El dia 1 de març del 1924 va ser nomenat regidor de l'Ajuntament de Vic, càrrec que va ocupar durant més de sis anys, coincidint amb la seva etapa de màxima maduresa pictòrica.