Cultura

arqueologia

Descobreixen una necròpolis medieval a la Segarra

Les obres del Segarra-Garrigues deixen al descobert 30 tombes intactes a Gra i tres grans sitges ibèriques

L’estudi de 16 esquelets permetrà conèixer la vida a la zona entre els segles XII i XIV

A tocar d’un antic camí ral i entre camps de cereals, les obres de canalització que han de portar aigua a les finques des del canal Segarra-Garrigues han deixat al descobert una gran necròpoli medieval, al poble de Gra (Torrefeta i Florejacs). Situada a l’antic priorat femení de Santa Maria de Teuladells, fins ara sols se n’apreciava l’església, en ruïnes i deshabitat almenys des del 1423. Pocs metres més enllà de la filera de sepulcres, també s’han trobat tres grans sitges ibèriques, que s’estan excavant.

Fa dos anys, i en el marc de les obres de la xarxa de reg del canal, es van assenyalar cinc punts d’importància arqueològica a la zona. Als dos turons de prop de l’església de l’antic priorat (s. XII), hi ha tombes ja conegudes excavades a la zona. Una és coneguda com “la tomba de l’abadessa” tot i que no té cap diferenciació especial a la resta. “L’habitual era fer tombes excavades i, quan ja no hi havia més lloc sagrat disponible –normalment a 30 metres del voltant de l’església–, construïen sepulcres amb lloses. I quan s’havia omplert, posaven terra a sobre i aixecaven una altra filera; com aquí...”, assegura Jordi Amorós, l’arqueòleg encarregat de les prospeccions. “Hem trobat una necròpolis més gran del que ens esperàvem, sols en una franja de dos metres d’amplada.”

A l’octubre passat la maquinària va detectar l’existència d’estructures i es va obrir una rasa per excavar-ho. I fa sis setmanes, van començar les excavacions. Sota mig metre de terra, hi han localitzat 30 tombes amb cossos. “Segurament, n’hi hagi més, però l’excavació es limita a l’espai de la rassa”, diu Amorós. Algunes de les tombes resten encara tancades, i així es mantindran. Els serveis territorials de Cultura a Lleida i Aigües del Segarra-Garrigues, l’empresa que executa l’obra, han acordat fer un estudi sobre la base de 16 individus. En aquella època, als morts se’ls enterrava amb el cap mirant cap a l’est. És com han trobat col·locats tots els 16 esquelets recuperats. “La llum significa renaixement i les misses també s’oficiaven amb el capellà d’esquena als fidels i mirant a llevant.”

Homes, dones i infants

Contràriament al que es pugui pensar tenint en compte que és el cementiri d’un priorat, no sols s’hi han trobat cossos de dones. “Hi ha infants entre 1 i 8 anys, i homes i dones adults. Això ens indica que probablement hi havia una població pagesa al voltant, no sabem si depenent o no de les terres del priorat.” Els esquelets són ara a Barcelona, on l’antropòloga Núria Armentano en farà un estudi antropològic. “Els ossos es netegen i es mesuren per conèixer coses com quina n’era la dieta, si era a base de mastegar sèmola de blat, observant el desgast dental. O si el dels genolls indica que estaven moltes hores treballant ajupits...” Entre els esquelets que s’analitzaran, hi ha els de quatre infants. “No hem trobat avortaments, com apareix de vegades en cementiris de monestirs.”

Netejant ceràmica

L’autorització per excavar s’acaba el 9 de juny, i en principi no es preveu allargar-la. No obstant això, hi ha una gran llosa que intriga els arqueòlegs: “En traurem la resta de sediments, perquè no és un aflorament geològic. La pedra està situada en vertical, aparentment per separar enterraments. Té una sèrie de senyals, que podrien ser esgarrapades de l’arada, però encara és una incògnita.”

De moment, el treball de camp es concentra uns metres més enllà de la necròpolis. El Museu de Guissona ja havia documentat l’existència de ceràmica ibèrica en superfície, i ara les obres del canal han permès obrir la terra. Hi han descobert tres grans sitges ibèriques. “Probablement, d’entre el segle III i el IV aC. Són molt grans. Tenen uns 10 m³, quan estem acostumats a trobar-ne d’uns 1,5 m³.” A dins, també s’hi ha trobat ceràmica. Del poblat o dels pobladors que les usava per guardar cereals, cap resta. Potser és l’actual Gra, que des del turó fita el santuari.

LA FRASE

Tots els cossos estan orientats a l’est, perquè la llum significa renaixement
Jordi Amorós
ARQUEÒLEG
Quan acabem, les tombes es taparan amb terra. Les excavacions no han aturat les obres
Carme Bernat
DIRECTORA AMBIENTAL ASG

Un priorat de monges amb una vida curta

El priorat de Santa Maria va tenir una vida molt curta i se’n desconeixen els motius. La primera notícia és del 1180, quan Ramon de Gra li dóna el seu cos, quatre vinyes i un hort, segons recull l’inventari patrimonial de Gra (Fundació Cases i Llebot). Pertanyia a la canònica de Guissona, que el 1248 va concedir permís per fundar un priorat de monges agustinianes. Avui a l’església, d’una sola nau, hi falta la coberta i conserva part de l’absis i un arc. Malgrat tenir un rètol, l’interior és ple d’esbarzers, no està protegida per cap reglamentació i és de propietat particular, probablement des de la desamortització del segle XIX. Les prospeccions no han trobat cap nova estructura dels habitacles i sols algunes ceràmiques de cuina. De l’antic monestir, situat a uns 30 metres, se’n conserven les bases d’alguns murs.

Carme Bernat, directora ambiental d’Aigües del Segarra-Garrigues, explica que quan acabin les excavacions “s’hi col·locarà una tela senyalitzadora i la necròpolis es taparà. La campanya arqueològica, que finança Agricultura, no ha aturat les obres del canal gràcies a la bona coordinació amb Cultura”. L’alcaldessa de Torrefeta i Florejacs, Núria Magrans, considera “molt interessant poder posar més peces al trencaclosques de la nostra història”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Daniel Giralt-Miracle i Ferran Barenblit
PRIMER I ACTUAL DIRECTOR DEL MACBA

“El Macba no és un museu plàcid”

barcelona

Tretze obres guardonades en els Premis d’Arquitectura

Girona

Diversitat visual

Barcelona
esdeveniment virtual i gratuït

La fira b’Ars fa visible el talent dels efectes visuals i l’animació

Barcelona

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència