Dos-cents anys d’ocupació del poblat neolític de la Draga de Banyoles

El poblat neolític de la Draga de Banyoles va estar ocupat durant un interval de 200 anys i de forma ininterrompuda, entre el 7300 i el 6900 abans de Crist, segons les hipòtesis del grup interdisciplinari d’investigació. Ho va afirmar ahir la codirectora de les excavacions, Raquel Piqué, durant la presentació dels resultats de la campanya actual, que tanca un projecte de quatre anys. Piqué ha detallat que especulen que es tractava d’un grup d’entre cinc i sis cabanes ocupades per persones emparentades entre elles.

Ella mateixa va remarcar que els habitants neolítics de la Draga van provocar un dels impactes ambientals més importants de la prehistòria que estan documentats, ja que van dur a terme una explotació molt intensa del bosc de la zona. Ho certifiquen els més de mil pilars de fusta que s’han trobat fins ara i que són l’element més singular del jaciment –s’han conservat gràcies a les condicions ambientals especials, sobretot a la humitat–. Aquesta desforestació intensiva s’ha demostrat amb les anàlisis pol·líniques d’alta resolució fetes en mostres de sediments.

Quant als resultats d’aquest any, Piqué va destacar els més de 150 nous pals dels fonaments de les cabanes, amb més diversificació de les espècies arbòries –arboç, llorer i d’altres– que en els que s’han trobat fins ara, en què predomina el roure, i que els experts estudien la relació amb la zonificació del poblat i el nivell de la capa freàtica. La codirectora hi ha afegit que han trobat destrals de pedra, que han identificat pel negatiu que han deixat a la fusta.

A part, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Banyoles, Jordi Bosch, va anunciar que han iniciat juntament amb la Diputació la museïtzació de la Draga, que serà un espai complementari del Museu Arqueològic local. A més, va avançar que el poblat aviat serà declarat bé cultural d’interès nacional.