En terra de filòsofs

“Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors. De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató. I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys, me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.” Això diu L’affaire Sofia, una de les peces musicals d’Els Amics de les Arts que sonen a Espècies per catalogar. Un tema que va venir com l’anell al dit durant el concert que la banda va oferir divendres al fòrum romà d’Empúries de l’Escala. “Estem en una terra de filòsofs”, va afirmar Dani Alegret. Un esperit que va impregnar tot l’espectacle del quartet, que tornava a comarques gironines per fer rodar Un estrany poder, les seves noves cançons que de ben segur marcaran la banda sonora de història de molts dels presents, com la història que poden explicar les pedres que rodejaven l’escenari. El bolo de l’Escala va començar amb Les coses, 30 dies sense cap accident i Ja no ens passa, amb una sensació que aquella nit tocava un públic dur de rosegar. Gèlid com la fredolica Reykjavik, que va sonar entre una pluja de Perseids, la lluna gegant i un aire de tardor. La banda, a més, va recordar amb aquesta cançó el filòsof Joan Capri i una realitat: sovint l’amor se’n va, però les parelles es queden. En canvi, a Reykjavik, Els Amics de les Arts expliquen una altra realitat: de vegades, les parelles se’n van, però l’amor queda.

“Aquest entorn és meravellós, irrepetible!”, va dir Ferran Piqué, fent broma tot seguit la banda recordant que el 2012 ja hi van tocar, al fòrum romà d’Empúries. “Això és de Ciència-ficció”, com el títol de la cançó que van fer sonar tot seguit.

Amb Les meves ex i tu per fi el públic es va treure la son de les orelles i ja no es va asseure a les cadires en tot el que quedava de concert. Van recuperar A mercè d’un so i Preferiria no fer-ho del disc del 2014 Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure. No hi va faltar Jean-Luc i la que més sona ara mateix: El seu gran hit, amb què Els Amics de les Arts van tancar el gros de cançons tenien preparades.

Amb els bisos va arribar una de les cançons més boniques de la nova fornada: Casa en venda, que narra la història de la tristor de vendre la casa dels avis i el terrabastall emocional que això significa.

La traca final va arribar amb Primer en la línia successòria, 4-3-3 i El matrimoni Arnolfini. Amb el concert a l’Escala i amb el nou disc Un estrany poder, Els Amics de les Arts demostren sense fissures que és un grup sòlid com les columnes que van aixecar les colònies gregues i romanes la ciutat d’Empúries.