Optimisme teatral

Torna el creixement amb empenta a les taquilles dels teatres: la temporada 2016/17 es va superar el sostre dels 2,5 milions d’espectadors, que no s’assolia des de la 2011/12 d’abans de l’arribada de la crisi als teatres. Beth Orfila, presidenta d’Adetca (Associació d’Empresaris de Teatres de Catalunya), feia públiques aquesta dades ahir al migdia amb un “optimisme prudent”. Al creixement notable d’assistència i també de recaptació, s’hi afegeix la recent rebaixa de l’IVA (“però segueix estant al 10%, a la franja alta d’Europa”, sentenciava), del qual les productores, majoritàriament, van assumir l’increment per no apujar preus. Ara hi haurà més recursos per finançar produccions més ambicioses. O amb millors condicions. Un productor destacat explicava a aquest diari que el canvi de l’IVA li va permetre assumir una producció més per a aquesta temporada. Un bon exemple del clima de creixement que només la prudència d’Adetca permet refredar l’eufòria i posar el repte dels tres milions d’espectadors per a un futur pròxim. El 2011/12, amb 2,8 milions, va ser l’únic cop que es va dir obertament (tot i que la tempesta ja es veia venir amb la pujada de l’IVA i les retallades de les administracions a les gires i a les produccions). El creixement en recaptació també és notable: 4 milions d’euros (63.183.883, en total).

L’augment del 5,28% del nombre d’espectadors marca un notable increment respecte dels últims anys, en què hi va haver creixements testimonials, propers a l’1%. Hi ha hagut una baixada d’ocupació (del 62 al 60%) degut al fet que els teatres van posar un 9% més de butaques a disposició del públic. Però, en realitat, els teatres han mantingut la seva tònica de fer programacions breus: s’han programat 1.106 espectacles (36 més que el curs 2015/16) i, en canvi, s’han fet 12.019 funcions (84 sessions menys que en el període anterior).

Orfila celebra que la gran majoria de les obres que es poden veure als teatres privats (de gran i petit format) i públics de Barcelona (de mica en mica es van incorporant altres sales com el Teatre de l’Aurora d’Igualada o el Ponent de Granollers) són de productores catalanes (el 90%). També l’autoria catalana suporta el 60% dels títols (660). Tot i això, el percentatge d’assistència baixa perquè la tendència dels espectacles musicals de gran format és representar-los en castellà: el 54% dels espectadors (1,4 milions) van veure un espectacle en català; un 30%, en castellà (755.000). Els 400.000 restants són obres en altres idiomes o sense text.

No es mou el rànquing de teatres amb major assistència de gran format: Tívoli (268.971 espectadors), Liceu (222.609), Coliseum (153.527), Victoria (148.347) i Poliorama (118.909). Pel que fa al rànquing de menys de 200 localitats, domina, aquest cop, el Raval (21.949), Sala Muntaner (21.331) i la nova Sala Beckett (17.111).

Quins són els espectacles més vistos de la temporada passada? Gente bien (148.636 espectadors), Scaramouche (119.791), Priscilla, el musical (93.961), Art (79.363), el primer com a comèdia dramàtica, i Dirty dancing (62.418). Eclecticisme absolut en el rànquing de sales de petit format, liderades per Orgasmos, la comedia (10.145), el musical El despertar de la primavera ((6.411), Hypnos vol. 2 (5.704) i Un tret al cap, de Pau Miró.

L’actor Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), celebrava l’eufòria però reclamava millores en les condicions contractuals. I posava alguns exemples arran d’una enquesta d’Aisge als intèrprets catalans feta els primers set mesos d’aquest 2017: “El 19% treballen per sota de conveni”; el 21% no ha treballat en tota una temporada; el 58% d’actors van cobrar menys de 6.000 euros de les seves actuacions als teatres. L’AADPC aspira a la redacció d’un pla integral del teatre que atengui les demandes dels artistes, així com dels empresaris teatrals.

Conveni amb la SGAE

Ahir es va fer públic un conveni a través del qual els autors SGAE poden cobrar les liquidacions setmanalment als teatres vinculats a Adetca, gràcies a les espietes. Tant de sales públiques com privades. Les sales, a canvi, poden tenir deduccions de l’import, que mai perjudiquen l’import que correspon a l’autoria (es redueix la partida que l’SGAE cobra per gestió dels drets).