Cultura

Gastronomia

Menú picassià

Marc Gascons elabora un sopar amb plats inspirats en el món de Picasso a l’hotel The Serras, on hi havia el seu estudi

No hi ha cap dubte que Marc Gascons (una estrella Michelin a Els Tinars) és un gran xef, però dijous va revalidar el seu poder elaborant un sopar impressionant en homenatge a Picasso a la seva segona llar culinària, el restaurant Informal de l’hotel boutique The Serras. Feia temps que esperàvem una cita d’aquest tipus perquè en un edifici situat al mateix lloc que ara ocupa l’establiment hoteler hi havia l’estudi de l’artista l’any 1897, i allà va pintar una de les seves obres mestres, Ciència i caritat.

S’ha fet realitat ara, en el centenari d’una estada de sis mesos de Picasso a Barcelona el 1917, al costat de la ballarina Olga Khokhlova, a qui va retratar amb mantellina i amb qui va fer turisme per la ciutat que havia deixat el 1904. Moltes de les obres que va pintar llavors pertanyen al Museu Picasso, que ara evoca aquell moment en la mostra 1917. Picasso a Barcelona. Per al maig del 2018 està prevista una nova exposició sobre l’artista i la seva relació amb la cuina anomenada La cuina de Picasso. “No era de menjar gaire però tota la seva vida va pintar bodegons”, explica el director del museu, Emmanuel Guigon, present en un sopar que incideix en un aspecte curiós de l’ampli món picassià, el del menjar. I Marc Gascons l’ha tractat amb la cura que mereix aquesta nova mitologia. Per elaborar la proposta s’ha basat en documents que conformaran la futura mostra culinària (de llistes de la compra de l’artista a menús guardats o factures de restaurants) i s’ha inspirat en quadres de l’artista amb aliments, en els seus gustos i en les ciutats on va viure.

L’any que ve l’exquisit menú formarà part de la carta de l’Informal, però per anar fent boca ara s’hi incorpora la botifarra catalana amb mongetes que Picasso, amant de la cuina senzilla, apreciava molt. “Què vol que li digui! A l’Olga, li agraden el te, els pastissos i el caviar. I a mi? A mi la botifarra catalana amb mongetes”, deia. Era aquest un dels plats forts d’un àpat que s’iniciava amb un suau còctel verd que recreava la beguda preferida dels bohemis de la Belle Époque, la delirant absenta, inspirat en el quadre Le Verre d’absinthe (1915), i seguia amb un plat de garotes i un altre de sípia (“el producte mana”) refinadament treballats, mentre contemplàvem fotografies dels quadres Sèche i Jarrón con follaje y tres erizos, de 1914 i de 1946.

Exquisida la crema de carxofes amb foie-gras que remetia a l’obra Woman with artichoke (Dora Maar porta una carxofa a la mà, 1941), que s’acompanyava del xerès Tio Pepe, un vi que consumia Picasso. Com tota la resta (majoritàriament francesos, de la Provença al Loira), triats per Quim Vila. No passava desapercebut el pa, en forma de mà, que emulava el que substitueix les mans de Picasso en la foto de Robert Doisneau que presidia la carta del sopar. A destacar el llamàntol amb cansalada (“un mar i muntanya“) inspirat en El bogavante en el cesto (1965), el llenguado que ens remetia a la imatge de Picasso menjant-se una espina o la xocolata que assaboria davant del mar, i que jugava amb les tonalitats de Le port de Cadaqués (1916).

Mentre a fora es delirava per la disputa entre Lucía Bosé i els hereus de la seva assistenta, a qui el pintor va regalar un dibuix que l’actriu va vendre per uns 200.000 euros, dins del luxós The Serras tothom estava d’acord a aplaudir una experiència picassiana de primer nivell. Sibarita, complexa i deliciosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.