cultura

ALBERT ISERN

DISSENYADOR, I PROTAGONISTA DE L’EXPOSICIÓ ‘MÓN ICÒNIC’

“El millor reconeixement és que et plagiïn un disseny”

El Centre Cultural del Carme, a Badalona, mostra fins l’11 de març més de 20.000 imatges que resumeixen l’essència d’aquest badaloní reconegut pels seus treballs en el món del disseny

La mostra ‘Mon icònic’ sintetitza els seus cinquanta anys de trajectòria en el món del disseny. N’està satisfet?
L’objectiu de la mostra era aixoplugar tota la producció del món de la imatge, no només dissenys. Aquesta exposició era com una pel·lícula que tenia al cap; per això he optat per fer-la jo mateix i transmetre l’omnipresència del disseny en les nostres vides. L’objectiu és que la persona que visiti l’exposició vegi el disseny amb una altra percepció i trobi el que hi ha al darrere de cada creació.
Quan es fa una mostra retrospectiva d’algú, és que ja ho ha dit tot?
Agraeixo molt que em facin aquesta retrospectiva quan encara soc viu perquè en molts casos no és així. Cinquanta anys és una xifra que està bé, però no vol dir que m’hagi aturat. Tinc projectes per seguir treballant. He deixat la feina del dia a dia però m’interessa molt la investigació i tinc un blog on publico tot allò que vaig fent.
Té una important col·lecció que aplega tota mena d’objectes. Com la definiria?
Soc un col·leccionista de col·leccions, perquè la meva feina m’ha portat a llocs molt diversos i quan viatjo i trobo alguna cosa relacionada amb el meu món l’adquireixo. Hi ha coses molt insòlites, com una col·lecció de cartrons de bàscules públiques on hi sortia el pes gravat amb imatges d’actors, una d’embolcalls de caramels o postals de radiotelefonistes.
Té previst què en farà, d’aquestes col·leccions?
Suposo que poden anar al Museu del Disseny de Barcelona. Estic obert a deixar-ne una part a Badalona, que és la meva ciutat. Si hi estiguessin interessats, seria a la prioritat número u.
A més de dissenyador i col·leccionista també és editor, pedagog, investigador i viatger. Amb quina faceta es queda?
Tot és el mateix, una filosofia de vida. La creativitat, la curiositat, la imatge. Tot va junt.
Ha treballat per a tota mena de clients; quins li han fet més fàcil la feina?
Han estat moltes institucions, grans empreses, entitats... Al principi ho havíem d’explicar tot. Sempre he argumentat molt els meus dissenys.
Què és més important, l’estil propi o la capacitat d’adaptar-se a cada encàrrec?
És fonamental adaptar-se a cada encàrrec. L’essència del disseny és el repte de cobrir una necessitat de comunicació. Jo mai m’he encasellat en un sol estil. No podia fer totes les coses iguals perquè cada encàrrec és diferent.
En cinquanta anys ha canviat molt el món del disseny?
Sí; quan jo vaig començar es dissenyava molt rectangular, després va venir un canvi i es va obrir molt el ventall, però sempre vaig tenir clar que el que havia de funcionar era el missatge, sense deixar de banda el valor estètic.
Què va representar l’arribada de les noves tecnologies?
Vam patir molt. Va ser un gran regal de la tècnica, però ens va costar adaptar-nos-hi. Era com si un cop t’has après totes les respostes, et canviessin les preguntes. Un cop t’hi adaptes, són una eina fabulosa, pots fer més via i donar més bons resultats. Les noves tecnologies són una gran eina, però el control l’ha de portar sempre el dissenyador i tenir clar què vol.
Durant molts anys ha fet de jurat de diferents premis. Tenim un bon nivell creatiu?
Som un país privilegiat. Catalunya té una trajectòria històrica molt potent, des dels primers cartells modernistes. Hi ha escoles que formen molt bons professionals.
Com es diferencia un bon disseny d’un de dolent?
Per ser bo ha de transmetre adequadament el que vol comunicar i a més ha de tenir càrrega estètica. Si falla una de les dues coses ja no és un bon disseny. El disseny també necessita cotes d’innovació. Si una cosa funciona i es va repetint s’acaba desgastant.
Al llarg de la seva carrera ha rebut molts reconeixements. Quin ha apreciat més?
El millor reconeixement és que et plagiïn un disseny. Si ho fan és perquè admiren tant la teva obra que el millor que poden fer és copiar-te.
Va publicar una autobiografia gràfica de 2.272 pàgines. Si una imatge val més que mil paraules, explica moltes coses.
Aquest llibre el vaig fer deu anys enrere. Volia fer una autobiografia amb imatges; no només obres meves, sinó reflectir el meu entorn visual des de la infantesa. En va sortir un llibre tan gruixut que té la portada al llom i inclou les coses per les quals, per mi, val la pena viure, una obra molt personal. Les imatges no se m’acaben mai. He tingut la gran sort d’escollir una feina que m’ha donat molt i l’he feta amb molta passió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic