Inauguren una instal·lació interactiva en què ‘qui canta els seus mals espanta’

En el marc del projecte Polititzacions del malestar, amb el qual es vol aprofundir en les diverses maneres de gestionar el malestar des dels processos creatius, Virginia García del Pino (Barcelona, 1966) va participar com a artista resident del Bòlit, Centre d’Art Contemporani , amb una proposta que consistia a transformar una església en desús en un espai col·laboratiu de gestió de malestars i emocions que creés protecció i diàleg a través del cant. El lloc escollit va ser l’església de Santa Llúcia de Girona i durant l’estiu passat hi van participar diversos ciutadans que hi van gravar cançons que els feien feliços o els portaven bons records.

Mitjançant uns dispositius electrònics, l’artista sonora Elsa de Alfonso va crear uns presets amb els quals els usuaris podien experimentar diferents timbres i escales de manera que cada participant pogués crear la seva pròpia obra/cançó/intervenció.

Un plantejament col·laboratiu que ara es presenta en forma d’instal·lació interactiva al centre Bòlit La Rambla (sala Fidel Aguilar) i que ja es pot veure des de dijous i fins al 28 de gener. La inauguració oficial té lloc avui a la tarda, a les cinc, en un acte al qual assistirà l’artista i cineasta barcelonina. La instal·lació proposa una experiència immersiva: a través de l’ús d’unes ulleres de realitat virtual, l’espectador es transportarà a l’interior de la capella de Santa Llúcia.

Segons l’autora, Quien canta su mal espanta parteix d’unes reflexions basades en diverses experiències i sabers acumulats al llarg de la història segons els quals el cant neix de la necessitat d’agradar i d’omplir el buit de l’ànima. “De fet, es pot afirmar que la música no necessita la raó, és una manifestació humana molt directa amb la qual tothom connecta. Així mateix, es pot pensar que cantar a més d’una veu pot ser una bona forma de començar a dialogar”, explica l’artista, que hi afegeix: “En aquest temps de malestar generalitzat en el qual ens definim i comuniquem a través de les pantalles, hauríem de connectar novament amb el món. Aquesta és una obra en què les relacions entre les persones implicades es tornen inqualificables; en què veritat i mentida, dramatisme i humor, juguen el paper de gestors de les emocions”.

Una experiència que, encara que sigui per un instant, va ajudar l’artista i els participants a reconnectar-se, tal com remarca satisfeta.