Mario Gas se suma al cartell de La Gleva

Mario Gas diu, satisfet, que pot sortir amb sabatilles per arribar-se a La Gleva, un escenari ben a prop de casa seva, al barri del Farró. Amic de Bàrbara Granados i d’Albert de la Torre, coincideix, les pròximes setmanes, amb dues propostes: d’una banda, es presenta el conte de Dostoievski convertir en monòleg Sueño de un hombre ridículo, que Gas va dirigir i que interpreta Ricardo Moya (fins al 28 de gener). D’una altra, s’atreveix a fer uns recitals improvisats de poesia (durà un repertori de 150 poemes, però en triarà només una vintena), cançó i conversa distesa (de l’1 al 5 de febrer) a Amici miei. Assegura que anirà improvisant què fa en cada sessió i que, fins i tot, està obert a rebre propostes dels espectadors per incloure’ls al moment.

La Gleva també presenta un recital de poesia i música (amb Paul Berrondo i Jordi Busquets) a partir dels versos de Kavafis: Cos meu, recorda, del 8 al 10 de febrer. Abans, serà el torn d’Elisa Crehuet, una actriu, guionista i directora que necessita tenir un projecte entre mans i que l’interpreta, habitualment per cases de coneguts. Ara, signa, del 23 de febrer al 4 de març, No soc corista, soc una artista, un concert farcit de cançons cuplets i òpera embolcallades amb breus monòlegs que les uneixen.