Cultura

El franquisme va utilitzar les actes municipals als consells de guerra

Els documents afecten cinc pobles tarragonins i s'han localitzat a Barcelona

Tota aquesta documentació està actualment a l'arxiu de la delegació del govern espanyol a Barcelona, on van ser guardats fa 70 anys. Una casualitat va portar Carles Querol a descobrir-hi els llibres d'actes de Sant Sadurní i a adonar-se que hi havia llibres de deu municipis més del mateix període de la Guerra Civil. Aquests pobles són Capellades (Anoia), Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), Falset, Marçà i Pradell de la Teixeta (Priorat), Sarral (Conca de Barberà), la Floresta (Garrigues), Ventoses (Noguera) i Guissona (Segarra). Fins ara, es creia que la documentació havia estat destruïda després de la Guerra Civil.

L'historiador ha afirmat que fins que ell no va trobar els documents ningú no els havia consultat abans. És per això que Querol creu que la retenció d'aquesta documentació és una actitud «tancada, obsoleta, poc democràtica i poc constitucional»: «Són ganes de mantenir una parcel·la de resistència absurda.» Segons Querol, la documentació conté informació sobre el batec diari d'un municipi en guerra, en aquest cas de Sant Sadurní d'Anoia. Algunes de les coses que s'han pogut saber gràcies als llibres són les produccions dels cavistes de Sant Sadurní com ara Freixenet i Codorniu. A més, amb el llibre de registre de l'hospital es pot saber les persones que hi van ingressar, els dies que van romandre a l'hospital i els difunts. Una altra de les coses que s'han descobert amb els llibres d'actes és que Josep Hernán, que va morir al castell austríac de Hartheim en mans dels nazis, va ser alcalde republicà de Sant Sadurní d'Anoia.

Querol creu que bona part d'aquesta documentació va ser utilitzada pel franquisme per organitzar consells de guerra sumaríssims contra les persones que durant la república i la guerra tenien una significació en l'àmbit municipal, cooperatiu o de la Unió de Rabassaires: «Durant aquest període es van prendre acords que vistos per un repressor poder ser constitutius de delicte.»

Accés difícil als documents

Josep Maria Masachs, director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, que va digitalitzar la documentació, ha explicat que a l'arxiu de la delegació del govern central a Barcelona (l'antic govern civil) hi ha un inventari i una relació feta: «Però no hi tens accés i, per tant, et poden dir que hi ha una cosa, però no ho pots comprovar.» Ésper això que tant Masachs com Querol pensen que a l'arxiu hi pot haver més documentació de la que s'ha trobat. Per Masachs, això és l'«antítesi de la transparència». L'accés a l'arxiu està ple de barreres i només van deixar-los digitalitzar la documentació del seu municipi, l'altra «ni la vam poder tocar». Pel director de l'Arxiu Comarcal, aquesta reticència és perquè «no contemplen l'arxiu com un servei a la ciutadania, sinó com un servei a favor del poder».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Santi Vila presenta les escriptures de casa seva al jutjat d’Osca per fer front a la fiança de Sixena

Barcelona
YASMINA KHADRA
NOVEL·LISTA ALGERIÀ

“La corrupció és arreu on ha arribat l’home, és planetària”

barcelona

Orenetes i talibans

Barcelona

In-Somni nipó

salt / sarrià de Ter

Salvatge i digital

Barcelona

Bullitt actuarà demà al quart Ferrish Fest

salt
Ballar ‘contact’ amb folklore

Ballar ‘contact’ amb folklore

BARCELONA
Crítica
cinema

Deambulant per Europa

Del Congo a Nova York, via Terrassa

Del Congo a Nova York, via Terrassa

TERRASSA