cultura
MONTSE SANJUAN
ESCRIPTORA, PUBLICA LA TERCERA NOVEL·LA D’ANNA GRIMM
“Els nostres actes no són impunes, el que fem incideix en el nostre futur”
L’escriptora policíaca lleidatana, autora de la coneguda saga de la sergent Anna Grimm, està a punt de presentar ‘Anna Grimm. Memòria mortal’, dins la nova col·lecció de negra de Pagès Editors
Què hi trobarem, a ‘Anna Grimm. Memòria mortal’?
Molt sovint, a les novel·les enigma desapareix algú o maten algú, ve el policia i ho arregla. A Anna Grimm. Memòria mortal jo he volgut fixar-me en les persones que es queden, en les que han sofert la pèrdua. A més de la part policíaca i d’investigació, he volgut posar el focus en les persones que han tingut la pèrdua.
També a Lleida.
Sí. En la novel·la hi ha dues trames: la principal parteix de l’assassinat d’uns joiers que tenen una joieria al carrer Major de Lleida. Tenen molt prestigi i són molt reconeguts, acaben de fer una exposició de joies antigues que pertanyien a la seva família, i apareixen morts a casa seva. A partir d’aquest assassinat, la novel·la fa salts entre el present i el passat. La sergent Grimm busseja en el passat d’aquesta família, als anys vint, la guerra i la postguerra. Paral·lelament hi ha una segona trama. Un dels ajudants de la sergent, Pau Caralt, li demana ajuda per resoldre un problema que hi va haver en la seva família en el passat. Ella no s’hi pot negar, a ajudar-lo, i s’implica en aquests dos casos en paral·lel.
El passat és important?
És un tema molt present en la novel·la negra. El passat condiciona el present, tot el que succeeix té el seu origen en algun fet del passat. Els nostres actes no són impunes. A mesura que anem actuant, estem condicionant el nostre futur. Però la idea més important de la novel·la és què passa amb les persones que es queden. Estem acostumats que en una novel·la policíaca desapareix algú o el maten. Però què passa amb qui s’ha quedat allà?
El dol, l’absència?
Doncs sí: el dol, l’absència, la soledat. Els que es queden també són víctimes, tot i que se’ls deixa de banda en les històries.
La sergent Grimm, en aquesta tercera novel·la, evoluciona d’alguna manera?
És un personatge molt definit per les novel·les anteriors. No et pots allunyar de com és, però una sèrie et permet aprofundir en el personatge i mostrar-lo amb més dimensions i fer-lo evolucionar. Però sempre sense apartar-te de qui és. En aquesta novel·la, a més, es dona veu a altres personatges. Agafa molta embranzida un dels seus ajudants, el Pau Caralt.
Ja surt a les anteriors.
Sí. La Grimm sempre ha tingut dos ajudants. I en la presentació d’El bressol buit [segon títol de la saga], Sebastià Bennasar em va dir: “A aquests dos els hauries de donar més importància, m’agradaria saber més coses d’ells!” I em va fer pensar. Quan em vaig posar a escriure aquesta tercera novel·la, vaig veure que el Pau Caralt estava demanant més protagonisme, i finalment l’ha obtingut.
Aquesta tercera obra completa una trilogia, o la Grimm té corda per a més novel·les?
Jo crec que sí, que té corda. Una sèrie permet reflectir diverses històries i situacions. Mentre hi hagi històries, pot haver-hi Grimm per a estona. Ella és un ancoratge per als lectors, que els permet seguir noves històries tenint el fil conductor d’un personatge que ja coneixen.
Com va la sèrie per a televisió basada en la Grimm?
El productor Santi Lapeira continua amb el projecte. N’estic molt contenta.
Una sèrie, el festival del Segre de Negre que va impulsar vostè, ara també les Borges Negres... Segueix ben viu el ‘boom’ de la novel·la negra lleidatana?
Hi ha hagut boom perquè hi ha lectors. I com a reacció, crec, davant de tanta novel·la negra que ens ha vingut de fora. Tanta novel·la sueca, nòrdica, alguna de bona i altra que no tant... Això ha fet que molts escriptors d’aquí veiessin que també podien fer-ho.
Ens vam rebel·lar?
Jo ho vaig fer! Després de tants nòrdics, vaig decidir fer una novel·la ambientada a Lleida.
S’imaginava que n’acabaria fent tres, una sèrie de televisió, traducció al castellà...?
No. Quan vaig començar a escriure la Grimm, era com un joc. L’escrivia, la tenia uns mesos al calaix, se m’acudia alguna cosa i m’hi tornava a posar... Va ser un procés molt lent. Fins que vaig enviar-la a Pagès Editors i va decidir publicar-la. La primera edició va sortir al març i al setembre va sortir la segona. Ara s’està acabant la tercera.
El novembre passat va portar la Grimm a Mèxic, a la fira del llibre de Guadalajara, amb quina resposta?
Una de les coses que els va cridar molt l’atenció va ser que la protagonista i també l’autora fossin dones. Els va sorprendre. També ho veiem aquí. És un gènere que sembla que estigui reservat al gènere masculí. Va ser una oportunitat extraordinària de mostrar part de la novel·la negra catalana, va ser una molt bona experiència.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
