Ser de l’Empordà

Com engrandir un llibre? Ficant-hi més gent, o fent créixer la que ja hi havia. Aquesta norma, compartida amb les enciclopèdies, enteses com la suma actualitzada de sabers en cada moment de la història, és la que ha regit la continuació del Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, una obra monumental que reunia en nou-centes pàgines més de dos mil noms, entre reis, polítics, inventors, artistes, botiguers o pescadors, que han envigorit aquesta comarca des del segle IX fins a l’actualitat. Quan es va presentar la primera edició, l’any 2009, la seva autora, l’arxivera i bibliotecària del castell de Peralada Inés Padrosa Gorgot, ja va avançar que l’objectiu era acabar disposant també d’una edició digital del llibre perquè tothom hi tingués accés i que afavorís, a més, les successives actualitzacions i ampliacions de les entrades. El projecte en línia ha tardat quasi vuit anys a fer-se realitat, però finalment ja és consultable a través del web de la Diputació de Girona ( www.ddgi.cat/publicacions ) i des del repositori Regira (www.bibgirona.cat/regira), coordinat pel Servei de Biblioteques.

La nova edició digital, a més de corregir alguns errors (pocs) de la publicació en paper, de la qual es van haver de fer dos tiratges, amplia la informació sobre les activitats dels biografiats que han continuat en actiu fins al moment del tancament del diccionari, l’abril del 2017, i que han considerat convenient veure aquesta evolució professional i personal reflectida. D’altres, en canvi, han preferit no ampliar el seu esbós biogràfic, i uns quants més hi han estat ressenyats de nou per donar compte del seu traspàs. A vegades es tracta de notes mínimes però rellevants en el seu ram, com per exemple per aclarir que Ferran Adrià va tancar El Bulli el 2011; en d’altres, la revisió ha requerit més complexitat, però el conjunt és el resultat d’una dedicació tenaç i meticulosa al paisatge humà de l’Alt Empordà.

L’actualització de les entrades, que segueix l’ordre alfabètic, amplia en 126 pàgines l’extensió del volum i reforça, com remarca la mateixa Inés Padrosa, el seu caràcter “d’obra de referència per a la comarca”. De fet, des de la seva primera edició en paper, ha estat un treball de consulta recurrent per motivacions diverses, des de la necessitat de complementar aspectes biogràfics per a la redacció d’algun article, fins al desig d’aprofundir en alguna de les nissagues empordaneses més eminents del país, entre les quals destaquen els senyors de Rocabertí, o les famílies Fages, Dalí, Pichot o Vayreda.