L'ensenyament artístic, nova prioritat cultural de l'Ajuntament de Barcelona
El pla preveu que l'any 2020 hi haurà una escola d'arts a cada districte i 50.000 alumnes matriculats
L'objectiu de l'Ajuntament és crear nous itineraris d'ensenyaments artístics, propers al ciutadà i que abastin totes les disciplines. El delegat de Cultura, Jordi Martí, no va concretar ahir quants seran, però el que és segur és que es farà en coordinació amb el ja existent, bàsicament d'iniciativa privada. «És indiscutible que [els centres privats] han rebut poc suport de les institucions públiques, però ara obrirem noves oportunitats», va reconèixer Martí. Així, en la pròxima dècada, s'obriran alguns equipaments nous, i d'altres, com s'ha fet amb les fàbriques de creació, es reciclaran, fins a constituir una xarxa d'equipaments públics i privats. «Ara dibuixem el traç gruixut i després ho farem barri per barri», diu Martí, que admet un «dèficit en escolarització artística per sota dels estàndards europeus». L'objectiu és aconseguir que l'accés a la cultura sigui fàcil, amb un centre de 5.000 m² per districte, amb oferta de formació no reglada tant per a infants com per a adults, i passar dels 10.000 alumnes actuals a 50.000. «Hem de generar més base, planter», deia ahir l'alcalde, Jordi Hereu, que va aplegar a la nova Biblioteca Zona Nord de Nou Barris alguns dels responsables culturals de la ciutat per repassar els principals reptes de la ciutat. Més enllà de les frases boniques –«la gran revolució està vinculada a la cultura»–, Hereu podrà presumir d'haver completat el pla de biblioteques que es va engegar el 1998 i que integrarà al final 40 centres, un més dels previstos (aquest any es reobrirà la biblioteca de Sant Pau-Santa Creu, i s'inaugurarà la Gòtic-Andreu Nin, totes dues a Ciutat Vella). El pla d'ensenyaments artístics (que aquesta primavera es debatrà en el ple municipal), d'alguna manera, relleva el de biblioteques com la «nova estratègia bàsica» cultural de Barcelona, assevera l'alcalde.
Més subvencions
En temps de crisi, el pressupost municipal de Cultura es manté en 117 milions d'euros, el mateix que l'any passat; ara bé, l'alcalde va anunciar «un esforç de contenció en l'estructura» per donar suport als creadors, incrementant un 10% les subvencions. Aquest any, per primera vegada, el comitè executiu del consell de la cultura de Barcelona forma part de la comissió que atorga les subvencions. En total, es destinaran a projectes 4,7 milions d'euros.
La inauguració del Centre d'Interpretació del Park Güell, la quarta sala de l'Auditori, la constitució de tres nous consorcis culturals entre l'Ajuntament i la Generalitat... són alguns dels episodis que es preveuen tancar aquest any, l'any en què Dakar serà la ciutat convidada de la Mercè i el Japó, país convidat al festival Grec. La Nit dels Museus s'amplia amb centres de l'àrea metropolitana, una tendència (la dimensió «metropolitana») que augmentarà en futures activitats. Precisament les estratègies de ciutat metropolitana centraran un congrés internacional en el marc de l'Any Cerdà, en què participen Sabadell, el Prat i Sant Adrià de Besòs.
Palau de la Música
Jordi Martí no va defugir l'escàndol del Palau de la Música, i va assegurar que abans de l'estiu estarà dissenyada la nova estructura jurídica de l'entitat. «Encara no hem fet net del tot potser, però arribarem fins al final», va manifestar Martí, que jutja un èxit de tots els implicats que, un any després de l'escorcoll policial, es pugui plantejar el projecte de futur, en què «la cultura sigui l'epicentre» del Palau.
LES DADES
Llibres a la Ciutadella
r.mEn l'apartat literari, un dels esdeveniments més destacats de l'any serà el retorn de la Setmana del Llibre en Català a Barcelona (l'any passat es va fer a Sant Cugat del Vallès), després de la polèmica amb el Gremi de Llibreters. La cita serà per primera vegada a l'entorn de la diada nacional (del 10 al 19 de setembre), i s'instal·larà al parc de la Ciutadella, concretament al passeig dels Til·lers. En la nova etapa, «amb una estructura de fira àmplia», segons Jordi Martí, es vol donar el màxim protagonisme a autors, editors i llibreters. També hi haurà nou projecte per al cicle Barcelona poesia (del 13 al 19 de maig), amb nous espais i nous formats per potenciar el gènere. Enguany s'hi incorporen com a comissaris Martí Sales, Eduard Escofet i Ester Xargay (que ja havia estat cocomissària en els darrers anys).
La biblioteca eterna
r.mEn el pla de bons propòsits del 2010, l'Ajuntament assegura que aquest any es podrà desencallar la futura biblioteca central urbana, que s'ha de construir a tocar de l'Estació de França. Després que el ministeri convoqués el concurs públic, aquesta primavera es preveu que quedarà definit l'equip d'arquitectes que elaborarà el projecte d'un equipament complex que acumula un retard d'anys des que es van descobrir les restes arqueològiques del Mercat del Born. Precisament respecte al nou centre cultural del Born, Jordi Martí assegura que aquest any «avançarà molt» la restauració de la carcassa del mercat per poder començar l'execució dels forjats de l'estructura sobre la qual es construirà el nou equipament, que respectarà les restes arqueològiques.
Música a la Diagonal
G. VCoincidint amb la celebració a la Diagonal de la Nit Blanca (fins ara es feia a Montjuïc), tretze escenaris repartits per tota l'avinguda oferiran el dissabte 3 de juliol una mostra del que es fa musicalment a Barcelona. De la programació se n'encarregaran alguns dels festivals que han ajudat a posar Barcelona en el mapa europeu de la música en directe, com ara el Primavera Sound, el Sónar, el Festival de Jazz i el Barnasants. Pop, rock, electrònica, hip-hop, jazz o música clàssica units, per tant, amb la voluntat de l'Ajuntament d'oferir una banda sonora de Barcelona, on l'any passat es van celebrar més de vint-i-cinc festivals musicals de tots els gèneres. Diagonal de Nit, que és com s'anomena l'activitat, servirà d'epíleg de luxe per a l'Any Cerdà.
