Cultura

JOAQUÍN RUIZ DE ARBULO

DIRECTOR DEL DEPARTAMENT D’HISTÒRIA I D’HISTÒRIA DE L’ART DE LA URV

“Els joves beuen alcohol tal com ho feien els bàrbars del nord”

Beure vi i cervesa amb moderació s’associa al caràcter mediterrani, fins i tot hi ha qui els posa dins de la preuada dieta mediterrània, però la moda, també en això, és mirar cap a fora

Els seus amplis coneixements en història li serveixen per saber quins hàbits es mantenien en l’antiguitat, fins i tot pel que fa a consum de vi. Explica que, durant milers d’anys, a la nostra cultura mediterrània l’alcohol ha estat present en les relacions socials. En una xerrada del cicle Ciència a la Cantonada, va detallar que en temps dels grecs, els fenicis i els romans, el vi sobre la taula era una excusa per estar amb amics. Això ha canviat avui?
Per descomptat. La tradició s’ha trencat de la banda dels més joves, que ara beuen alcohol tal com ho feien els bàrbars del nord. Beuen per emborratxar-se, quan històricament al Mediterrani bevíem per relacionar-nos.
A quins factors atribueix aquest canvi d’hàbits?
Ha vingut provocat per la llei de l’alcohol. Es va prohibir als menors de divuit anys que puguin prendre alcohol als bars. Se’ls volia protegir del consum de begudes alcohòliques, però l’efecte ha estat tot el contrari i ha propiciat el consum desenfrenat. En un bar hi ha un cambrer, un professional i gent adulta que, en certa manera, propicien un entorn de control sobre les conductes que hi pugui dur a terme un menor. En un bar s’hi beu alcohol de manera civilitzada. En canvi, els joves han optat per anar-se’n a aparcaments o a descampats per fer botellón. Beuen en grup grans quantitats d’alcohol barat, amb l’únic objectiu d’emborratxar-se. Això ho feien els bàrbars.
Llei de l’efecte contrari.
És el mateix error que als Estats Units, als anys vint i trenta del segle passat, amb la llei seca. El problema de base és que s’ha confós el jovent d’aquí amb els joves anglesos, alemanys i finlandesos. No és comparable la cultura espanyola, grega o italiana amb el que puguin fer al centre i al nord d’Europa. Els joves mediterranis, des dels temps dels grecs i dels romans, han begut sempre per relacionar-se; en canvi, un anglès quan va al pub hi va a emborratxar-se, aquest és el seu objectiu primordial.
Vol dir que els joves d’aquí no surten a buscar una bona mona? No recorda haver-ho fet vostè, això?
De jove n’havia agafat alguna, sí, i poder tu també.
Alguna, sí.
No és el mateix que n’agafis alguna que quan el teu objectiu de cada cap de setmana és acabar borratxo. No es pot comparar. La cultura del beure al Regne Unit està molt assimilada, la gent ho troba normal. Mira què fan quan venen a Salou, tothom té ben presents les imatges del Saloufest o els saraus que munten quan van a Magaluf, a Mallorca. Aquí, això era impensable. Però els nostres joves ja no saben quina és la diferència, quan fan una trobada per beure, beuen fins a caure. I no tenen ni idea del que estan prenent. Tu trobes normal que adolescents acabin amb un coma etílic?
És un problema de no tenir educació en la beguda?
I de modes. El seu mirall és el nord. Agafem als països del nord d’Europa les coses dolentes, en lloc de prendre’n les bones. A Finlàndia o a Rússia l’alcoholisme és un autèntic problema.
No tinc clar que no hagi passat sempre. Vostè mateix explica que Tutankamon va ser enterrat amb 500 litres de vi a la seva tomba.
Era el faraó! Allò era una quantitat normal, tenint en compte de qui es tractava. El detall important és que les àmfores estaven totes marcades amb la localització de la vinya i l’any de producció del vi. És a dir, al segle XIV abans de Crist ja se sabia a Egipte que els vins eren millors o pitjors en funció de si eren d’un lloc i d’una anyada. Això ha estat una constant a la ribera mediterrània.
I els romans, que graduaven el consum de vi i deien que dues copes són per a l’amor, tres per anar a dormir i així fins arribar a deu, que era per aixafar-ho tot?
Per això és important considerar l’alcohol com un mitjà de relació social i saber quan has de parar. El botellón no atén cap norma de comportament.
No només els joves que fan ‘botellón’ no atenen límits amb l’alcohol. Fins i tot es pot arribar a ser president del govern espanyol assegurant que ningú t’ha de dir si pots beure més o no.
Això forma part del caràcter més salvatge de l’ésser humà. Però, contra la força de la natura, l’home ha d’utilitzar la força de la cultura.
La invasió europea que no van poder aconseguir els bàrbars, sí que l’aconseguiran els seus hàbits amb l’alcohol?
El tema és que als nord-europeus els és absolutament igual com bevem aquí. Allí hi fa fred, tenen els seus costums i els preocupa zero si els imitem o no. El gran error és nostre, que no entenem que no podem comportar-nos com ells.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.