Cultura

EULÀLIA PAGÈS

DIRECTORA A PAGÈS EDITORS, COORGANITZADORA DEL FESTIVAL DE NOVEL·LA EL SEGRE DE NEGRE

“La literatura feta a Ponent és d’alta qualitat, i catalana”

El Segre de Negre manté l’aposta per acostar la novel·la negra i els autors lleidatans al públic. El festival homenatja Manuel de Pedrolo i estrena un concurs de retrats breus i un documental

El festival dedicat a la novel·la negra i criminal El Segre de Negre es celebrarà els propers dies 1 i 2 de juny a Lleida, organitzat per Pagès Editors i l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). El programa inclou actes previs i novetats. Què n’esperen, d’aquesta tercera edició?
El nostre objectiu és atansar la literatura i, més concretament, el gènere negre als lectors. Convidem diferents autors del territori perquè la gent els pugui conèixer i escoltar.
El negre és ja un dels gèneres més populars entre els lectors?
Sí, des de fa tres o quatre anys estem en un boom de lectors, tot i que abans ja tenia un públic molt fidel. Crec que aquesta explosió també té a veure amb la proximitat dels escriptors al territori i la seva gran qualitat literària. Abans els autors d’aquest gènere portaven dièresis a les vocals dels noms. Ara són més propers i familiars i et fan sentir més propera aquesta literatura.
Aquests autors no existien fa una dècada a Ponent en el gènere negre, i una de les claus és el localisme en les ambientacions. Aquesta proximitat és prou valorada pels lectors?
Creiem que sí. És un relat força clàssic, que usa recursos com el joc de dues històries paral·leles, però sí que la lectura és més amena pel fet que el llenguatge, els topònims i els noms acompanyen. A més a més, són escriptors ben qualificats. La literatura catalana té bons escriptors a tot el territori. I aquí hi ha un boom dels escriptors ponentins, sobretot en el gènere negre. El territori també hi ajuda: tenim boira, muntanyes, planes, diferents visions del paisatge, que contribueixen a ambientar la novel·la negra.
Són paisatges més indòmits i salvatges?
Sí i crec que donen també aquest joc. Pep Coll, per exemple, sempre situa les seves històries a la muntanya, i altres a la plana, on la boira fa paisatges literaris més perillosos.
Molta gent va descobrir els autors clàssics internacionals del gènere negre arran de les traduccions de Manuel de Pedrolo a la col·lecció La Cua de Palla. En l’Any Pedrolo, quina presència tindrà l’autor en el festival?
Era d’obligat compliment homenatjar-lo en aquest festival. Es celebra el centenari del seu naixement, és un autor de les terres de Lleida i, a més de traductor, va ser un gran escriptor de gènere negre. La imatge del nostre festival d’enguany és una il·lustració del mateix Pedrolo. El primer acte important del festival –el divendres 1– és una taula rodona per parlar sobre la seva figura i obra, amb l’escriptora Anna Maria Villalonga, que és la comissària de l’Any Pedrolo; l’editor de Comanegra, Joan Sala, i l’escriptor Antoni Munné-Jordà.
Quines novetats literàries es presentaran al festival?
Hi ha dues taules amb presentacions de les darreres novetats del gènere a càrrec dels seus autors: Ramona Solé, Marta Alòs, Salvador Balcells, Francesc Puigpelat, Jordi Agut, Joan Canela, Jordi Colonques, Montse Sanjuan, Marc Moreno, Rafa Melero i Ludmilla Lacueva.
Estrenen la primera edició d’un premi de relats breus. Per què?
Volem atansar a tots els segments de públic el festival i n’hem fet partícips diferents organitzacions. En aquest cas, col·laborem amb l’Escola d’Escriptura de Lleida per organitzar aquest concurs de relats d’un màxim de 2.500 caràcters. Els premiats es llegiran durant el mateix festival. També es repeteix el concurs de microrelats a Twitter. A banda i en el marc d’aquestes col·laboracions amb l’Escola d’Escriptura i la Biblioteca Pública de Lleida, el festival organitza dos tallers d’escriptura, a càrrec dels escriptors David Marín i Ramon Usall. Una de les novetats és la presentació del documental Lletres dins la boira, dirigit per Octavi Espluga. Catorze autors de novel·la negra de Ponent expliquen les seves fonts d’inspiració, els processos creatius i la seva visió de la literatura negra.
Després de tres edicions, el festival se sent ben acollit pels sectors culturals i literaris de Ponent i de la resta del país?
Cada cop més es creu en el festival, i això es nota. Estem acollits, però caldria una mica més d’aixopluc en alguns actes. La implicació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs hi és al cent per cent i els hi estem molt agraïts, però faltaria una mica més d’aposta d’altres institucions catalanes.
Potser és que a Barcelona encara no es veu Lleida com un territori de creació literària?
Costa força. Hi ha una frontera fictícia, que sempre diem que és de la Panadella cap amunt. Implica que, a Lleida, hem de treballar el doble o el triple. Ho sabem i és un repte important poder superar-la a la llarga, en el qual treballem. L’escriptura de Ponent és literatura catalana i d’alta qualitat. Cal que la gent s’ho cregui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Aragó reclama l’execució provisional de la sentència que obliga a lliurar les obres de la Franja del Museu de Lleida

Lleida
Cesc Gay
Autor i director de teatre i cinema

“Escric teatre en un to d’humor que no sé fer en cine”

Barcelona

Premi ADI per a l’urna de l’1-O

barcelona

La Fundació Rafael Masó rep el fons de Narcís Masó

Girona

Mor Serra Llimona

barcelona
guardó

Joyce Carol Oates rebrà el 16è premi Pepe Carvalho

MÚSICA

Xoel López inaugurarà el Guitar BCN

Dues actrius i un amic invisible

BARCELONA
festival

Víctor Nubla i Elisenda Solsona, premis Ictineu