Cultura

L’humanista total

Les Bernardes de Salt inaugura avui la retrospectiva més important que s’hagi dedicat a Jaume Xifra, el més desconegut dels anomenats “catalans de París”

La presentació es concep com un agraïment a la família per la donació del llegat de l’artista

“No he trobat mai ningú que fos tan estimat com Jaume Xifra”, comentava fa uns mesos la crítica d’art Pilar Parcerisas mentre anava rebent textos dels amics que havia fet l’artista a París per incorporar-los al voluminós catàleg (més de 350 pàgines) que acompanya l’exposició Jaume Xifra (1934-2014). Home, natura, realitat, que s’inaugura avui a la casa de cultura Les Bernardes de Salt. Isabelle Lartault i Michel Verjux, que van freqüentar el taller de Xifra a Dijon als anys setanta, recordaven, en efecte, la generositat amb què va acollir-los a casa seva, una espècie de caverna inundada de llibres, on van sentir a parlar per primera vegada de nocions com ara performance, instal·lacions, interdisciplinarietat, amb “el seu to apassionat, l’aire gormand, l’ull brillant”. Antoni Miralda, que va compartir amb ell els cerimonials pioners dels anys seixanta, continua esperant-lo, escriu, com cada dissabte, al Pla de la Boqueria, i Joan Rabascall, que el va conèixer el 1966 a París per mediació del crític Pierre Restany, dona la mesura de la seva humanitat revelant que va ser justament al domicili parisenc de Xifra on van trobar refugi els companys de Salvador Puig Antich que havien escapat d’Espanya el 1974 per eludir la condemna a mort.

El llibre, junt amb la retrospectiva, la més important que s’haurà dedicat fins ara a l’artista saltenc establert a França des de 1959, és fruit del compromís adquirit per l’Ajuntament de Salt amb els hereus, els germans Teresa i Joan Xifra, d’homenatjar l’artista amb una mostra i un catàleg raonat a partir dels fons que la família va donar al municipi el 2015, que comprenen, a més de prop de dues-centes obres, tots els seus arxius de treball, la seva esplèndida biblioteca personal i un nombre incalculable de documentació privada curosament arxivada, que inclou la seva correspondència amb amics com Joan Brossa, Maria Lluïsa Borràs i els companys de generació dels “catalans de París”, com Rabascall, Miralda o Benet Rossell.

La presentació del catàleg, avui al saló de plens de l’ajuntament (20 h), en presència de familiars, amics i col·laboradors, tindrà doncs un caràcter de reconeixement a la figura de Xifra i d’agraïment públic als descendents per la donació d’aquest fons únic per rastrejar, no només la trajectòria de l’artista, sinó l’evolució dels principals corrents de l’art i el pensament de la segona meitat del segle XX. Tot seguit s’inaugurarà l’exposició de Les Bernardes, comissariada per Pilar Parcerisas, i que es planteja com una plataforma de difusió i interpretació del treball de Xifra.

Tant al catàleg com a l’exposició (fins al 7 de desembre), hi haurà representades les diverses etapes creatives d’aquest artista més conegut i valorat a França que a Catalunya, on va residir poc temps, tot i que mai va renunciar a les seves arrels. Els seus treballs a l’entorn de l’objecte, la crítica a la societat de consum implícita als seus pochoirs i, sobretot, les accions rituals que va promoure des de finals dels seixanta a París, i de les quals tots els participants coincideixen a considerar l’ideòleg, converteixen Jaume Xifra en un dels creadors intel·lectualment més ben armats i humanament més estimats de l’art del seu temps. Interessat en totes les branques del saber, des de l’antropologia a la biologia, la informàtica, les matemàtiques, la gastronomia, la literatura, la màgia o la psicologia, el llegat de Xifra acaba sent un retrat fastuós de les seves múltiples inquietuds i la seva fascinant capacitat d’abolir els límits de l’art.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BIEL DURAN
ACTOR. ENXANETA DELS MINYONS QUE VAN FER EL PRIMER 2 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES DE LA HISTÒRIA

“Vam plorar molt; érem conscients que havíem fet història”

Barcelona

Homenatge ciutadà

barcelona

La terrisseria romana d’Ermedàs

CORNELLÀ DEL TERRI
Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Justícia per a Sara Casasnovas

Girona
Mirador

Violència que no tenia adjectiu

Crítica
música

Vestigis d’una revolució

Crònica
el festival més petit de tots

Del més tou a l’opció del joc

Barcelona

Mireia Vilalta obre Mmm’agrada Girona

girona