Experiències traumàtiques
Pocs cineastes són capaços d’omplir gairebé l’Auditori Melià Sitges (1.384 butaques) a les 10.45 h d’un dilluns feiner. Lars von Trier és un d’ells, sobretot després del seu comentat retorn a Canes amb The house that Jack built (La casa que Jack construeix), amb Matt Dillon en el paper d’un psicòpata que aspira al podi dels més mortífers de la història. El film es va presentar ahir al Festival de Sitges enmig d’una gran expectació i va ser ovacionat. Els excessos de violència explícita del cineasta danès molesten menys el bregat públic de Sitges que el d’altres festivals, però cal dir que ahir es va riure i aplaudir molt menys que amb altres propostes de sang i fetge.
També hi va haver violència a Ghostland, interessant proposta del cineasta francès Pascal Laugier. Una mare i dues filles adolescents s’instal·len en una vella i solitària casa que han heretat i són atacades per una parella. El trauma d’aquella nit d’horror és recordat de maneres distintes per les dues noies, una de les quals adora H.P. Lovecraft i vol ser escriptora. Vell conegut del festival, Laugier va dir: “Sitges em va fer creure que podia ser cineasta” (el seu primer film, El internado, va ser atacat per la crítica francesa), i considera que “no calen monstres, els humans ja som capaços del pitjor horror”.
Menys traumàtic va resultar el film argentí Animal, una comèdia negra signada per Armando Bo, un dels guionistes de Birdman. L’existència acomodada i feliç d’un directiu i pare de família trontolla a causa d’una malaltia renal. Un donant i la seva parella l’extorsionen, oferint-li un ronyó a canvi d’una casa. És un film carregat d’ironia, que explora amb humor el costat fosc que pot aflorar en una persona quan corre perill la seva vida.
Fora de competició, Sitges ha acollit l’estrena de Galveston, cinquè llargmetratge que dirigeix l’actriu francesa Mélanie Laurent (Maleïts malparits, Beginners). Adapta la novel·la homònima de Nic Pizzolatto (The wire), un drama criminal que no fa ni una sola concessió al públic ni als perdedors que la protagonitzen.
