Planeta dona

Fins aquest vespre no se sabrà si, el Planeta, se l’endú una dona o un home. Però el que està clar, pel que fa als títols, els pseudònims, les sinopsis de les obres i els comentaris del jurat, és que aquest any la tradicional novel·la històrica o d’al·lusió al franquisme ha estat substituïda pel que Juan Eslava Galán va definir com a “teorització femenina”. Això no vol dir que estigui escrita per una dona. Perquè tal com va dir la també membre del jurat Rosa Regàs: “Nosaltres no sabem si és escriptora o escriptor si va signada amb pseudònim, però l’experiència ens ho fa detectar. Però aquest any hi ha un discurs femení fins i tot quan el narrador és un home.” El també jurat Fernando Delgado va subratllar la presència d’“una nova novel·la social, però no com estava concebuda en el sentit clàssic, sinó que ara s’acosta més a la figura de la dona en el nostre temps”. La majoria de les deu obres finalistes tenen un marc d’acció que s’apropa a la novel·la negra o a la ciència-ficció.

Sandra Glaser (pseudònim) presenta una història de tres dones; Paulina Ayerza (pseudònim) titula l’obra Violència de gènere; Mirando a un cielo silencioso es presenta sota el fals nom d’Elena Francis; El ascenso va d’una dona que triomfa en la política; a La sombra del cerezo una dona se suïcida i abans assassina la seva filla; una altra obra finalista porta el títol d’El amante de la viuda negra. El protagonisme de la dona està ben garantit, però ara caldrà saber exactament amb quin tractament.

José Creuheras, conseller delegat del Grup Planeta, responent preguntes dels periodistes va dir que el grup conservaria la seu fiscal a Madrid perquè entenen que “les condicions polítiques a Catalunya no han canviat i aquesta decisió és ferma”.

Pirateria que no cessa

José Creuheras va parlar en nom del sector editorial en la roda de premsa del dia abans del lliurament del Planeta i va centrar en tres punts la problemàtica del sector en clau estatal: la necessitat de la creació d’un pla de llibreries, “el llibreter és el pont de connexió de l’autor amb el lector”; la lluita contra la pirateria, “que no hauria d’anomenar-se així perquè sona massa romàntic i del que es tracta senzillament és d’un robatori a tots”, i el foment de plans per incentivar molt més la lectura. El director de la divisió del llibre de Planeta, Jesús Badenes, va destacar la importància encara del paper en el món editorial: “El llibre imprès continua sent el format principal, perquè els lectors ho volen així, no per decisió ni dels editors ni dels tecnòlegs.”