Negatius de la mort

Mar Targarona estrenarà demà El fotògraf de Mauthausen, un ambiciós biòpic sobre Francesc Boix, militant de la Joventut Socialista de Catalunya que va deixar constància d’un dels pitjors camps d’extermini nazi, Mauthausen, a Linz, Àustria. Les fotografies salvades pel jove Boix, que va morir el 1951 a trenta anys de la tuberculosi que va patir al camp, va ser fonamental per aclarir els crims dels nacionalsocialistes que van escampar la mort. Boix va ser testimoni als judicis de Nuremberg i Dachau.

Per Mauthausen van passar dues-centes mil persones, de les quals s’estima que van morir més de la meitat en unes condicions infrahumanes o per no complir les característiques físiques que calien per produir pedres per als carrers d’Àustria, i més tard per a la indústria armamentista alemanya. Entre ells, milers de republicans espanyols, que duien el triangle d’apàtrides perquè el ministre franquista Serrano Súñer va decidir retirar la nacionalitat als exiliats. De tot això tenim valuosa documentació com la novel·la d’Amat-Piniella, els treballs de Montserrat Roig i Benito Bermejo i un parell de documentals fets per organitzacions republicanes i llibertàries.

El fotògraf de Mauthausen s’afegeix a aquesta denúncia gràcies al bon film realitzat per la directora Mar Targarona, al capdavant d’un repartiment d’actors amb Mario Casas, Richard van Weyden i Alain Hernández, entre altres. Parlem amb Targarona sobre la gènesi de la pel·lícula: “Sincerament he de reconèixer que no estava al cas de tot el que s’havia fet abans sobre Mauthausen, tampoc sabia de l’existència dels presos espanyols, però va ser parlant amb els guionistes Alfred Pérez-Fargas i Roger Danés que el projecte em va interessar i de seguida ens vam posar d’acord per tirar-lo endavant.”

Un dels grans encerts de l’adaptació d’aquesta història real ha estat la intervenció de Mario Casas, un dels actors revelació del moment. Targarona agraeix el paper i la bona voluntat de l’equip perquè li van facilitar molt una feina difícil. El mateix Casas es va haver d’aprimar més de vint quilos per adequar-se a un intern del camp d’extermini: “Vaig trobar molt bona disposició per part dels actors per recrear una història tan complexa. Tots tenien moltes ganes de recuperar aquesta història i han treballat a favor de l’obra. Evidentment l’actor protagonista havia de ser un noi jove i el Mario era perfecte. Va respondre molt aviat quan li vam enviar el guió i va entrar en el paper: es va aprimar fins a aconseguir l’aspecte paupèrrim que veiem a les fotos dels presos del mateix Boix. Els actors i l’equip van aconseguir convertir en agradable el dur retrat de l’infern que presentem.”

El paper fonamental de les fotografies de Boix i del material salvat de manera clandestina del camp és un dels eixos vehiculars del film: “Tot ha estat d’impacte, el coneixement de la història dels presos espanyols del camp, el fet de poder col·laborar amb l’historiador Benito Bermejo per no equivocar-nos en la reconstrucció de la història i per trobar imatges inspiradores per crear la pel·lícula. Tot això feia que la nostra feina s’anés retroalimentant, cap endavant i cap enrere. Les fotografies han estat les protagonistes evidents del film.”

Mar Targarona també ha enfocat les noies destinades als pavellons de prostitució del camp, on situa una jove anarquista que intima amb Boix: “Volia que quedés reflectida la història real del prostíbul dins del camp. Ho volia posar en relleu perquè ni al mateix camp de Mauthausen queda constància d’aquestes dones que havien de fer un mínim de cinquanta serveis diaris per sobreviure.”