Contradiccions ben femenines

La posada en escena de fa dues dècades del director Daid Alden convida l’espectador a situar-se en el cervell de la protagonista, a contemplar les seves contradiccions, a haver de lluitar entre els seus desigs i el que li marca la moral. Una paradoxa que la soprano nord-americana Patricia Racette celebra davant de la simplicitat dels habituals personatges femenins. Kàtia Kabànova, de Leos Janacek, s’estrenarà demà i hi ha previstes cinc sessions més fins al 18 de novembre. Josep Pons, que és el director musical en aquestes sessions, destaca que Janacek va crear un univers musical propi, que també navegava en el subconscient com Debussy, però que aportava una qüestió rítmica que dialoga entre músics i cantants i que aporta un color orquestral per a cada personatge: “És una música rapsòdica.” La posada en escena navega entre el temps del llibret, de finals de segle XIX als anys vint, quan es va estrenar l’òpera a Brno, un vestuari ambigu que confon intencionadament per construir un miratge a escena; en realitat els pensaments contradictoris de Kàtia.

Kàtia Kabànova ha esdevingut una referència de l’alliberament de la dona. La protagonista decideix viure el seu amor, però, tot i aconseguir-ho, sent la culpa de la societat a sobre, fins al punt de confessar-ho i acabar abruptament. Per Racette, el públic s’endinsa en la història i “esdevé una catarsi col·lectiva” en què cadascú interpreta la situació amb matisos diferents. La soprano preguntava als pares, de petita, perquè eren els homes els que sempre manaven. Ho deia, ingènua, en una llar on els seus pares havien compartit les responsabilitats domèstiques,” però fora de casa “l’autoritat era masculina”. De fet, hi coincideix el tenor austríac (l’amant en l’escena) Nikolai Schukoff, l’educació és un element clau per a l’evolució de la societat. “L’educació i la cultura és el que ens diferencia dels animals”, va dir contundent en la roda de premsa. Ell reivindica la música i l’òpera com a elements indispensable per conrear el subconscient i posa com a exemple les dictadures d’antagòniques ideologies com el nazisme io l’estalinisme, que van utilitzar la música per adoctrinar les criatures, a les escoles bressol.

David Alden és un expert director d’escena d’òperes del segle XIX i fins als anys vint. Considera que Kàtia Kabànova és l’obra més interessant de Janacek, fins al punt que “pot canviar la vida de les persones”: és reveladora. La partitura de Janacek il·lustra emocionalment els passatges dels personatges. Per Nikolai aquesta partitura respon a la filmografia actual amb continus canvis de plans.