El retaule, com abans
Un nou audiovisual al Museu d’Art de Girona explica el procés de construcció del retaule monumental de Sant Feliu i recrea virtualment com era en origen
Davant els infortunis que la història ens porta, tot sovint se’n pot fer, malgrat tot, una lectura positiva. Sense anar més lluny, el periple del retaule de Sant Feliu de Girona (1504-1520), que ja per concebre’l va necessitar-se setze anys, amb l’arribada de la Guerra Civil, l’any 1936, va ser desmuntat i fragmentat amb l’objectiu de salvaguardar-lo. Una acció que va condemnar lamentablement la monumental obra a restar emmagatzemada un temps a la catedral i per parts exposada, a partir del 1943, a Sant Feliu –un nou retaule aprofitaria algunes parts de l’antic– i al Museu d’Art de Girona, en bona part.
Doncs bé, aquell grandiós conjunt de prop de 15 metres d’alçària i 11 metres d’amplada, considerat un dels millors exemples de la transició de l’estil gòtic cap a les noves fórmules del Renaixement, torna a lluir gràcies a les noves tecnologies, amb les quals s’ha recreat virtualment com devia presidir l’absis de l’església durant més de quatre segles. La recreació ha estat realitzada per Burzon-Comenge (el mateix equip que va recrear virtualment el conjunt de Sant Climent de Taüll) a partir de les poques fotografies que es conserven del retaule, en blanc i negre i anteriors al 1936, i de les parts i fragments que es conserven a l’església de Sant Feliu i al Md’A. La imatge s’ha concebut per integrar-se a un audiovisual que té una durada de cinc minuts i està disponible en català, castellà, anglès i francès.
L’audiovisual, el primer que incorpora el museu a la visita i que és un dels aspectes més destacats de la reforma museogràfica, explica tant el context històric com el procés de construcció de l’obra, introduint l’espectador en una història tan accidentada com apassionant.
Està protagonitzada per un mestre d’obra anònim que ens introdueix a la Girona del 1520 i que veu il·lusionat com s’acaba el retaule major que presidia l’absis. A partir d’aquí el visitant reviu tot el procés de construcció evolutiu: des de la traça o el dibuix preliminar fins a tota la talla de fusta, el daurat i policromat de tot el moble o la realització de les últimes taules pintades per Joan de Burgunya, que expliquen el martiri de sant Feliu, un dels millors exemples de pintura catalana del cinc-cents.
Un procés que va durar setze anys i en què van treballar diferents artífexs, cadascun d’ells aportant el seu estil personal, les seves influències i els seus coneixements tècnics. “Teníem un gran patchwork i, per separat, costava d’entendre que les parts formaven un conjunt. Ara amb l’audiovisual hem aprofitat l’avinentesa per renovar l’exposició incorporant nous elements desestimats en el seu moment, com ara uns coronaments que per l’altura original on estava emplaçat ningú no havia tingut mai l’oportunitat de veure a tocar”, destaca la directora del museu, Carme Clusellas.
S’hi han incorporat peces i s’ha millorat la informació
El Md’A va inaugurar fa poc la remodelació de les sales 9 i 10 de l’exposició permanent dedicades al retaule de Sant Feliu amb una nova museografia que, a més de l’audiovisual, destaca per fer més accessibles les sales, la millora de la presentació i la comprensió d’una obra monumental fragmentada. A part de les obres anteriorment exposades, s’hi han incorporat nous fragments: els dos plafons tallats que ornaven el final del guardapols dels laterals, algunes escultures més i un petit conjunt de pinacles i espigues que coronaven l’obra. Totes les peces s’han restaurat de nou i permeten comprendre millor que tota la sala es dedica a un sol conjunt, si bé amb solucions plàstiques diferents. Per altra banda, per saber més sobre el retaule avui l’historiador de l’art i el conservador del MNAC, Joan Yeguas ofereix una visita guiada (11.30 h). Després d’aquesta remodelació, la directora del Md’A avança que tenen previst de cara a l’any que ve oferir un nou audiovisual en alguna altra sala del museu i potenciar amb més dispositius de tipus tauleta espais expositius, com ara la sala del Tron. S’han digitalitzat les obres i, si es vol, es pot arribar a observar fins i tot el corc d’un racó de la taula o detalls d’escuts que fins ara no es veien.