Crítica
teatre
Una pedra a la sabata
Després de dur-hi l’any passat El Golem, un espectacle que parteix d’aquest personatge de la mitologia jueva esclau del seu creador per abordar l’obsessió tecnològica contemporània, la companyia britànica 1927 ha tornat al Temporada Alta recuperant un dels seus primers muntatges, The Animals and Children took to the Streets, que, a la manera d’una faula, mostra una situació que podria esdevenir-se en qualsevol ciutat moderna: una revolta en un barri marginal que és “la pedra a la sabata” d’un món que es presenta ordenat, lluminós i feliç; una revolta de “nens i animals” que, convertida pels mitjans de comunicació en uns aldarulls que amenacen els bons ciutadans, és domesticada amb unes llaminadures que simbolitzen les formes de control, repressió, alineació i addicció per a la submissió; una revolta narrada des de diversos punts de vista, inclosos els d’un conserge malenconiós que vol fugir del barri i el d’una dona bonhomiosa que hi arriba per ajudar uns nens “mal estimats i maltractats”.
Amb la direcció teatral de Susanne Andrade (que va formar part del repartiment original de l’espectacle, que a El Canal van interpretar les camaleòniques Rowena Lennon, Genevieve Dunne i, aportant-hi la música en directe al piano, Felicity Sparks) i l’animació de Paul Barritt, s’hi mostren els recursos escènics que defineixen la singularitat fascinant de la companyia 1927: la combinació i relació de la representació actoral amb una animació projectada en pantalles inspirada en una estètica cinematogràfica i artística avantguardista (que, en aquest cas, remet a l’expressionisme alemany, però també al cinema soviètic sense renunciar a elements que fan pensar en Griffith lligat a Dickens) tenint presents també les formes del còmic. El resultat, insisteixo, és fascinant i, a la vegada, carregat d’una mirada crítica lúcida i irònica.