Panoràmica mundial

El director del Grup 62, Josep Ramoneda, va presentar ahir al Museu d’Història Història mundial de Catalunya, un volum de gairebé mil pàgines dirigit pel professor Borja de Riquer que condensa en articles breus alguns dels aspectes que han condicionat la vida quotidiana i la projecció internacional del país. Tal com van reiterar els diferents coordinadors del llibre, “no es tracta d’un llibre d’història de Catalunya, sinó d’aspectes que tenen a veure amb la incidència del país en el món”. El mateix Ramoneda explica en el pròleg de l’edició que es tracta de “124 flaixos, 124 moments d’aquest anar i venir entre els habitants d’aquestes terres i d’altres llocs: béns, tècniques, idees, creences, maneres de fer, parlar, treballar, desitjar, que han anat teixint l’evolució cultural, eficaç accelerador de l’evolució natural, enmig dels perills i les trampes de la història.” El volum continua la línia d’altres de similars que van servir als historiadors catalans per gestar aquest volum en menys d’un any. Concretament es van inspirar en Histoire Mondiale de la France, de Patrick Boucheron, i Storia Mondiale dell’Italia, d’Andrea Giardina.

Tots dos compendis van ser durament criticats en els seus països d’origen. Ramoneda es va felicitar perquè fos Catalunya el tercer país a proposar-s’ho malgrat les diferències culturals i de nombre de parlants. Va fer servir com a exemple de dinamisme cultural les traduccions de llibres fonamentals de Hegel i Kant que pràcticament no ha pogut traduir cap cultura o estat de les nostres dimensions. Els capítols han estat redactats per especialistes, no només historiadors, també periodistes, escriptors, economistes i arquitectes. Riquer reitera que “no és una història de Catalunya, sinó una selecció de dates que serveixen d’excusa per tractar sobre un fet, un moment, un personatge o una situació que ha tingut repercussió, ja fos pel resultat de les influències rebudes o pels fenòmens d’un país, que ha estat encreuament i passadís pel qual han corregut pobles, exèrcits i moltes influències estètiques, culturals i tecnològiques”.

Acompanyat pels coordinadors Isabel Rodà, Josep Maria Salrach, Joaquim Albareda i Miquel Molist, Riquer va reconèixer que havia discriminat els capítols cap a l’edat contemporània. Un aspecte controvertit perquè davant la quantitat de temes descartats, un dels 124 triats és el partit en què el Barça va golejar el Madrid al Bernabéu. En aquest sentit, l’article el salva Sergi Pàmies amb una brillant interpretació.

J.M. Salrach va destacar l’originalitat de l’obra, oferint la tesi nuclear: “Aprofundir allò que és particular per acostar-nos més a allò universal.” Esperem que el volum triomfi aquest Nadal com va passar amb els de França i Itàlia.