“És colpidora la nostra capacitat de sobreposar-nos al dolor”

La versió original va sortir el 2015. Després que aquest any aparegués en castellà amb una bona traducció d’Andrés Pozo Cueto, els responsables de drets de l’editorial van decidir seguir apostant pel llibre. En una fira, la xinesa Shanghai 99, una editorial literària reputada que publica Philip Roth, Ian McEwan i Julio Cortázar, els va dir que els faria arribar una proposta. Com que es diuen moltes coses no m’ho van ni mencionar, però va arribar la proposta i fa dues setmanes es va tancar la publicació al mandarí.

És encertat per transmetre al públic l’univers en què s’endinsarà quan llegeixi el llibre. I vaig agrair aquestes paraules infinitament, és clar. Tot i que no deixa de ser un titular i els titulars són per cridar l’atenció. Hi ha qui hi ha vist Rodoreda, Calders, Kafka, Poe i Lovecraft. Tots són noms que m’inspiren un respecte enorme. Ja m’agradaria!

M’agrada la foscor i les criatures que s’hi senten còmodes. La foscor silenciosa i tranquil·la fa por en la mesura que la teva ment et fa por. A diferència de les pel·lícules de terror, l’aparició d’una nena o d’un nen no ens hauria de provocar terror, perquè l’últim dia de la nostra vida retrem comptes a la nena o al nen que vam ser. Quan et trobes en una cruïlla, mirar la Teresa, de petita, o el David, de petit, ajuda. M’interessa la humanitat. És colpidora la nostra capacitat per encaixar les situacions més inversemblants, i de sobreposar-nos al dolor i a l’horror. Tallaria el coll a l’enveja. I encara que ens agenollem davant la bondat, a ella no li cal, està a un altre nivell. La maldat l’oprimeix i intenta eliminar-la perquè no es pot controlar allò que no entens. Les meves criatures estan en pau amb elles en la foscor.

Quan tenia 8 anys va entrar una professora nova al col·legi, ella era jove i li agradava la poesia. Ens donava un poema a la setmana. Arribat el dia, qui se’l sabia alçava la mà i sortia a recitar-lo. Per a mi era un regal inesperat disposar, a casa, d’aquells textos melòdics que amb prou feines entenia i que memoritzava com si es tractés d’una poció. Sempre em sabia el poema però la resta de la classe se’n va cansar i, quan ja ningú alçava la mà, també vaig deixar d’alçar-la. L’activitat no estava en el programa i va desaparèixer. Molts anys després vaig guanyar el meu primer premi de poesia. En recollir-lo, el jurat em va demanar de llegir un dels poemes. Un periodista em va preguntar com era que l’havia recitat “tan bé”. Jo no sabia si ho havia fet bé o malament, no vaig entendre la pregunta.

La poesia s’ha d’aguantar sobre el paper. El que succeeix és que hi ha poemes de digestió diferent i, quan es tracta d’un recital, no esculls poemes que, com a lector, voldries tornar a llegir immediatament o fer enrere, o aturar-te, perquè el recital no ho permet. I això no vol dir que un poema críptic no tingui mitjans per clavar-se dins de la gent en la immediatesa d’una lectura. Depèn. Escollir els poemes per a un recital és com decorar una estança: una peça d’art bona pot quedar eclipsada per una altra si no està on li toca. Em tempta recitar, és més cert que moltes de les coses a què he dedicat temps, però no escric els poemes pensant perquè funcionin en veu alta.

El mateix que quan era petita. No ha canviat amb el temps. Tinc un fill de 6 anys. De vegades li llegeixo poemes llargs. Sé que no pot entendre el que diuen, però no pregunta, i els nens ho pregunten tot. Entén de forma natural que aquell discurs és una altra cosa, que funciona d’una altra manera. M’agrada una anècdota atribuïda a Louis Amstrong. S’explica que en una entrevista una periodista li va demanar: “Sr. Armstrong, què és el jazz?” Ell li va respondre: “Estimada, si ho ha de preguntar, és que no ho sabrà mai.”

Si et fixes en la natura, i nosaltres en som part, cada espècie està dotada de mecanismes de defensa contra els seus predadors. Nosaltres no ens escapem de tenir predadors. De vegades són altres persones, algunes més o menys implicades en aquesta hostilitat, d’altres, la nostra pròpia ment. Estem dotats amb la capacitat de crear, deu ser per alguna raó.