Un amor oriental
Nizamï, un dels més grans poetes perses del segle XII, va escriure per encàrrec del rei de Xirvanel poema narratiu Laila i Majnun a partir de les històries sobre aquests dos enamorats, “víctimes d’un amor profund i pertorbador” –un equivalent oriental de Romeu i Julieta, simplificant-ho força–, que s’havien transmès per via oral des de molt antic, sobretot entre els àrabs. Laila i Majnun és una de les històries més populars i traduïdes de l’Orient Mitjà, però en canvi és molt poc coneguda a occident, on fins i tot són escasses les traduccions.
L’escriptora i professora figuerenca Maria Àngels Gardella n’ha fet ara una versió en català, a partir de les traduccions al català, l’anglès i l’italià, aquesta especialment bona, segons Gardella. Laila i Majnun, publicada per l’editorial mallorquina José J. de Olañeta, Editor , amb un ajut del govern balear, es presentarà demà, diumenge, a la llibreria Vitel·la de l’Escala (12.30 h), en un acte en què, a més de Gardella, també participaran la filòloga Lourdes Godoy i Jad Hatem, professor de filosofia, literatura i ciències religioses a la Universitat Saint-Joseph de Beirut, que a més de ser un bon coneixedor de la literatura catalana, és un expert en Laila i Majnun.
Gardella, que va quedar sobretot encisada per les mostres de poesia gazal inserides en la narració, diu que aquesta història mil·lenària sobre la mística de l’amor té “la màgia natural de les rondalles i la bellesa del desert”.
