Cultura

Lolita Flores encarna una Fedra empoderada i sense remordiments al Teatre Romea

L’espectacle va inaugurar a l’agost el Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida

Luís Luque dirigeix l’obra

La darrera vegada que el Teatre Romea va acollir un muntatge del clàssic grec ‘Fedra’ va ser l’any 2015, dirigit per Sergi Belbel i amb Emma Vilarassau com a turmentada protagonista. La tragèdia torna aquest dimecres a l’escenari del Romea en una versió de Paco Bezerra que empodera la seva protagonista, ara encarnada per una Lolita Flores que va captivar el públic del Festival de Mèrida en la seva estrena l’estiu passat. Dirigida per Luís Luque, Flores és una Fedra desacomplexada amb l’amor incestuós cap al seu fillastre, Hipòlit. L’adaptació de Bezerra s’allunya de la dicotomia d’Eurípides entre raó i sentiment, que tortura Fedra, i fa de la protagonista una dona “més combativa i amb menys por, exempta de culpa i capaç de lluitar pel què vol”.

Després de protagonitzar amb èxit de públic i crítica les versions de ‘La plaza del diamante’ de Joan Ollé i ‘La asamblea de las mujeres’ (Aristòfanes) amb direcció de Juan Echanove, Lolita Flores protagonitza per primera vegada una tragèdia. L’actriu, a més, s’estrena a l’escenari del Teatre Romea. I segons ha avançat, aquesta nit dedicarà la primera funció de l’espectacle al seu “amic” Manuel Veiga, l’actor català mort dimarts als 55 anys.

A partir del 9 de gener i fins el dia 20 Lolita Flores es posa en la pell de ‘Fedra’, en una versió contemporània de la tragèdia d’Eurípides que reivindica la llibertat i el desig de Fedra, enamorada del seu fill Hipòlit. És l’adaptació de Paco Bezerra (Premi Nacional de Literatura Dramàtica del ministeri de Cultura) del clàssic teatral, que el Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida va encarregar a Luís Luque i estrenar l’agost del 2018.

En opinió de Flores, Fedra “podria ser una dona del nostre temps”. Segons ha manifestat unes hores abans de l’estrena a Barcelona, la versió és moderna perquè reivindica que l’amor “no hauria d’estar prohibit mai, perquè és lliure”. L’actriu ha lloat la persistència de Fedra en la seva passió, “l’única il·lusió” d’una dona que s’enamora “perquè se sent jove i estima de manera malaltissa perquè està enclaustrada” i viu a l’ombra del seu marit, el rei Teseu.

La passió i la “visceralitat” són els dos trets que ha emfasitzat el director de l’espectacle, Luís Luque, amb una posada en escena de Mónica Boromello que situa l’acció en un volcà, emparentat amb la fogositat de la protagonista.

Luís Luque ha assenyalat que la versió de l’obra és “contemporània” perquè es parla amb llenguatge actual i s’han eliminat totes les referències als deus. “Però el que ho modifica de veritat és que no trobem una Fedra malalta, depressiva, sinó sortint d’aquesta letargia per defensar contra l’opinió de tots l’amor pel seu fillastre”, ha destacat.

“Venim a explicar la història d’una dona que vol estimar, que estima i que cap poder masculí pot dissuadir. Una Fedra contemporània arriscada plena de passió i amor”, ha rebat el director sobre el text que adaptat per Bezerra, amb qui ha col·laborat per setena vegada.

‘Fedra’ es va estrenar l’estiu passat a Mèrida i també s’ha representat a Madrid abans d’aterrar a Barcelona, on es podrà veure durant dues setmanes. La companyia seguirà girant amb aquest espectacle almenys fins al mes de juny d’aquest 2019.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Teatre alliberador

vilanova i la geltrú

Art de bones paraules

enviat especial / Londres

Matshikiza, al setè aniversari de la GIO

Girona

Temps d’esperances i d’amenaces

girona

Rosich retrata el masclisme

BARCELONA

Teatre, música i cinema a Llagostera

Llagostera

L’Elmini més alternatiu

Olot

L’actriu Anna Castillo triomfa als premis Feroz i s’emporta el guardó a millor actriu secundària en cinema i en sèrie

Barcelona
Patrimoni

Els feliços anys vint de Palamós

palamós