Sol entre núvols

Si hi ha un núvol fosc i gran que s’expandeix sobre el nostre sistema cultural és el de l’estat de la promoció del patrimoni musical català. Bé és cert que les institucions semblen cultivar-ne l’oblit, però també sota la capa de mandra i amnèsia del nostre país s’explica allà on hem arribat. Sortosament, però, gairebé com un miracle més dels prodigis que s’atribueixen a sant Josep Oriol, dijous a la basílica del Pi es va poder escoltar, dos-cents dotze anys després, l’oratori El regreso a Barcelona su patria del Dr. Josef Oriol (1807) de Carles Baguer (1768-1808) que s’havia interpretat per a les festes per la beatificació del sant. Un cor i orquestra del Departament de Música Antiga de l’Esmuc, solistes vocals sota la direcció d’Edmon Colomer van ser els artífexs per recuperar una mica més la nostra memòria musical i fer-nos gaudir d’un oratori on Baguer se situa en uns horitzons estètics més propers als de l’òpera italiana de compositors com Domenico Cimarosa o Antonio Tozzi que no els habituals models centreeuropeus de la seva música instrumental. Hi trobem, però, elements que ens fan pensar que Baguer va ser a la primera audició a Barcelona, a la casa dels velers, de La Creació de Haydn pel tractament dels instruments de vent o l’arquitectura dels cors. També va haver-hi espai per escoltar uns goigs de Francesc Queralt (Pues para los cristianos) que, junt a una entusiasta direcció encomanada als intèrprets, van saber transmetre l’esperit i essència d’unes obres que, un cop escoltades, van constituir-se com la mostra que, potser gràcies a la intermediació del sant, el sol mai acaba desapareixent malgrat els núvols foscs.