Podridura austríaca

Stanley Kramer va dirigir, l’any 1961, Judgment at Nuremberg reconstruint el cèlebre procés, esdevingut entre el 1945 i el 1946, contra uns quants criminals com si la seva resolució fos la condemna absoluta dels responsables i executors de la barbàrie nazi. Hi havia, però, molts nazis lliures que mai no van pagar pels seus crims. També n’hi va haver d’empresonats a l’URSS, però que, en un acord del 1955, van ser alliberats: un era Franz Murer, anomenat el Carnisser de Vílnius pels seus actes com a màxim guardià del gueto de la ciutat. El cas és que, un any després de Judgment at Nuremberg, hi va haver a Jerusalem el procés contra Eichmann, que, en la seva declaració, va esmentar Murer. Això va donar peu que fos jutjat a Àustria, on era considerat un ciutadà respectable que havia emprès una carrera política.

El seu judici es reconstrueix a El caso Murer, film de l’austríac Christian Frosch que no excel·leix per les seves virtuts cinematogràfiques, però que és una lliçó d’història contundent i demolidora que ressona en el present temible d’Europa.

L’absolució d’aquest assassí (no és cap filtració, perquè forma part de la història real) és una ignomínia perquè Àustria, com va dir Thomas Bernhard, estava podrida de nazisme: el jutge del procés era nazi, com també ho eren una part dels membres del tribunal popular; però, de fet, ho era bona part de la societat austríaca, que va mostrar-se indiferent o fins va celebrar una sentència propiciada, a través del mateix fiscal de l’estat, per l’acord de tots els partits polítics per no remenar el passat i fer evidents els nazis que, sense deixar de ser-ho mai, hi militaven, si no els dirigien.