El festival de teatre Oui incorpora el cine
La tercera edició del festival de teatre en francès a Barcelona, Oui, incorpora el cinema al seu cartell. Ho fa de manera empàtica, per buscar nou públic per al teatre a les sales de cinema. És només el principi d’un projecte que mirarà d’ampliar el talent francès a Barcelona (com podrien ser les arts plàstiques), més enllà del teatre textual. Oui no afluixa la seva aposta teatral, fins al punt que, aquest any, s’ha decidit participar en la producció de Pas Pleur (que parla d’una mare que recorda el seu passat a Barcelona durant la Guerra Civil espanyola (i Désaxé (sobre l’ombra del gihadisme a Europa), que s’estrenaran dins del festival, programat del 5 al 17 de febrer. La complicitat de Oui crea accions en diversos espais, com ara l’Institut del Teatre i el Dau al Sec, una nova sala d’investigació escènica que lidera Mercè Managuerra. Aquest nou equipament, com el festival Oui se senten atrets per unes formes teatrals que incomoden, al darrere.
Tots els espectacles se sobretitularan. Fins ara, no es posava una traducció en les obres que es representaven a l’Institut Francès. Però han comprovat que hi ha interès per les obres, més enllà dels que coneixen la llengua. Bon exemple del compromís social són els films Inventaires (Jacques Renard, 1990), Brook par Brook (Simon Brook, 2001) i Dans la maison (2012) a partir de l’obra de teatre El chico de la última fila de Juan Mayorga (que coincideix amb una producció del mateix títol a la Beckett).
