Un Teatre Lliure 3.0 ambiciós

L’1 de febrer Juan Carlos Martel entrarà al Lliure com a director. Té tres prioritats aquell dia, que marquen quines són les primeres pedres del projecte que aspira a construir amb el seu equip: reunir-se amb el comitè d’empresa; estudiar com fer-se atractius a les empreses per augmentar les aportacions pròpies al pressupost, i estudiar la situació contractual de Mount Olympus, per veure si es pot desprogramar. Ahir es va presentar amb l’esperit d’ajudar una institució que fa mesos que va pel pedregar i, amb la ferma voluntat de transversalitzar-la, obrir-la molt més, no només a la família artística sinó també a la ciutadania en general.

Coincidint amb el procés de canvi del patronat (al maig hi podria haver nous estatuts que iniciessin el seu recanvi), idees com “tap generacional” o “paritat” a les fitxes artístiques figuren entre els objectius del programa. Després que el Lliure passés de cooperativa a fundació el 1988, es reformularà com si iniciés una tercera època. El Lliure entra al segle XXI ben compromès amb el sentir d’avui.

Martel té clar que el canvi no es farà en un dia. I que no el farà sol. Vol implicar bona part de l’equip del Lliure en la seva reformulació. Hi haurà molts canvis. La limitació de l’article obliga a disparar-los com a idees força. Com a rerefons, desapareix la idea d’un director personalista i emergeix un equip directiu que hi és per escoltar els altres i actuar consensuadament.

Cada any es donarà suport a un artista nou, com a mínim. Els creadors no podran repetir dos anys seguits. També es procurarà donar l’oportunitat a joves actors en projectes concrets, i alhora que els històrics del Lliure transmetin l’ideari des dels repartiments. Les temporades es presentaran de setembre a gener i de febrer a juny per donar cabuda a espectacles internacionals i, sobretot, per estar amatents al que es discuteix al carrer per incorporar-ho a l’escena. Les produccions mantindran criteris de qualitat, transparència i inclusió social (tant pel que fa al públic com als intèrprets). Cada projecte ha de tenir incidència en el sistema educatiu i repercussió directa en la societat. Tots desplegaran projectes transversals que no sempre han de ser escènics. Tots els projectes són lliures ideològicament i idiomàticament. S’han de trobar complicitats amb entitats socials, nacionals i internacionals.

Martel desenvoluparà el treball dins del Lliure a través de comissions (que lideren, principalment, treballadors de la casa). El seu programa, que vol preservar la identitat del Lliure, vol donar suport a la nova generació amb projectes de joves creadors tutoritzats per artistes de més trajectòria; incloure alumnes en pràctiques en diferents disciplines, i oferir l’Espai Lliure a una companyia jove, guiada des del Lliure. També aspira a construir residències. Convocar dues places per any que puguin fer una creació durant la mateixa temporada. Crear un projecte vinculat a universitats i fundacions que desenvolupin col·lectius teatrals amb el Lliure i, finalment, residències creatives: oferir l’opció d’investigar, dubtar i consultar, sense la necessitat de tenir un espectacle concret final. També es vol recuperar l’escena internacional (acollir quatre muntatges de gira per temporada), ser receptiu amb els nous valors emergents internacionals, donar suport a joves que hagin complert la majoria d’edat aquest segle XXI, i crear un laboratori internacional per a joves directors. Si aquest estiu hi ha una primera edició a Tunis (24 participants de 17 països), la següent edició podria ser al Lliure.

Continuisme? Martel només hi veu tres motius per valorar així el seu projecte: que va ser ajudant de direcció de Pasqual; que vol reformular El Lliure dels nens de Pasqual, i que també treballa per una nova fórmula dels Radicals Lliure (que va instaurar Àlex Rigola).

Posar fi al conflicte

Juan Carlos Martel no es va esmunyir de cap conflicte que encara és latent al Lliure. Aspira que s’acabi aquest capítol. I, més que amb paraules, vol demostrar amb fets que el plantejament de la nova direcció del Lliure serà radicalment diferent. Subratlla que la sala d’assaig és un espai delicat, en què els actors s’exposen molt, i que cal ser molt curós en les formes. Es va avançar l’informe psicosocial presentat pel comitè d’empresa. De les 66 persones consultades, 63 van respondre(una xifra molt significativa per valorar el resultat segons l’informe). En general, hi ha satisfacció, tot i que sis persones van definir-se com a esgotades per la feina. Martel aspira a reduir aquesta xifra. D’entrada, entén que caldrà reduir la programació (enguany, 37 títols) per destensar el ritme de feina. El president de la Fundació Teatre Lliure, Ramon Gomis, entén que aquest informe es va elaborar repetint el que es va fer en la sortida d’Àlex Rigola. Martel veu bé que es repetís després dels seus quatre anys de projecte.