El sexe més llibertí

Albert Serra és a punt d’acabar dos projectes que tenen com a punt en comú central la representació extrema de la sexualitat. A partir de textos provinents de la literatura llibertina del segle XVIII i de l’herència literària del Marquès de Sade, el cineasta banyolí està ultimant el projecte Personalien, una videoinstal·lació que s’inaugurarà al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid el 25 de febrer, i donant forma al muntatge del seu nou llargmetratge, titulat Liberté.

Per al projecte Personalien, Serra ha tingut la col·laboració de la crítica i teòrica de l’art Catherine Millet, autora de la novel·la La vida sexual de Catherine M. –de la qual ha venut mig milió d’exemplars–, amb què el realitzador s’ha inspirat en bona part per elaborar el treball de reflexió sobre les imatges del desig i la sexualitat en el món contemporani. Aprofitant aquesta col·laboració, l’assagista i escriptora francesa va acceptar la invitació de participar ahir, juntament amb el director de cinema, en una xerrada a l’EspaiCaixa de Girona. Excepcionalment, Serra va relegar el protagonisme a la seva interlocutora, a la qual anava interpel·lant a través de preguntes expositives sobre alguns dels temes que a ell li desperten més interès.

Així, davant una nombrosa audiència, es va parlar de quina manera es pot representar la sexualitat avui dia, sobre els tabús que acompanyen la representació de la sexualitat en el territori de l’art i sobre la complexitat de poder donar forma visual a la qüestió del desig. Uns temes que Millet ha tractat al llarg de la seva vida, tant en l’aspecte personal –encara ressona el debat que va despertar el llibre en què exposava “de manera innocent” la descoberta del seu cos “sense barreres morals”–, com en el professional, donat el seu compromís i els escrits a favor de l’art contemporani. Sense oferir un discurs lineal i evocant una pluja d’idees, el públic es va fer una idea sobre el llibertinatge, fins a quin límit pot arribar el desig sexual o com la violència intrínseca en l’ésser humà s’exorcitza mitjançant l’art. També va tenir temps per qüestionar el moviment MeeToo, preguntant-se si una dona no pot fantasiejar sobre ser violada. Potser el punt més polèmic en un acte més acadèmic del que molts presagiaven.