El cel sobre tot arreu
Mor Bruno Ganz, considerat un dels millors actors europeus de tots els temps, que va interpretar Hitler i el singular àngel Damiel d’‘El cielo sobre Berlín’
Va ser un dels actors fetitxe del director Wim Wenders, amb qui va rodar vàries pel·lícules
Va ser un àngel que volia ser un humà a El cielo sobre Berlín, de Wim Wenders, i va interpretar Hitler, un humà que va ser tot un autèntic dimoni, a El hundimiento, el que demostra l’ampli registre de Bruno Ganz, mort ahir als 77 anys a la ciutat de Zuric, d’on era originari. Considerat un dels grans actors europeus, Ganz portava l’anell d’Iffland, que llueix qui té la consideració de millor actor en llengua alemanya. Ara, l’anell haurà de passar a un altre dit.
L’actor va morir d’un càncer intestinal que els metges li havien diagnosticat fa un any. Per aquest motiu, s’havia sotmès a un tractament de quimioteràpia , el que no li va impedir fer de narrador en l’òpera de Mozart La flauta màgica en el darrer festival de Salzburg. Aquest va ser el seu darrer paper.
Fill de pare suís i mare italiana, Ganz va tenir clara, des de ben jovenet, la seva vocació d’actor tocant tots els àmbits de la interpretació: cinema, televisió i teatre. El seu talent primerenc ja es va fer evident als 19 anys en el seu debut cinematogràfic, en el film del 1960 El hombre del sombrero negro. Abans, però, ja havia iniciat els estudis teatrals que el van portar al teatre Goethe a Bremen, on va interpretar clàssics i contemporanis com ara Eurípides, Shakespeare, Ibsen, Schiller, Goethe, Gorki i Brecht, entre d’altres.
Ganz va treballar amb directors com ara Rohmer, Coppola, Angelopoulos, Ridley Scott i d’altres de grans, però amb qui Ganz va tocar el cel amb les seves interpretacions va ser amb Wim Wenders, amb qui va rodar El amigo americano i Tan lejos y tan cerca. Però va ser amb la icònica i suggeridora El cielo sobre Berlín amb què Ganz va demostrar tot el seu potencial, que perfilaria, anys més tard, el 2004, a El hundimiento, en què interpretava Hitler. Va ser tot un repte. Fins aleshores, les aparicions cinematogràfiques alemanyes de Hitler eren fugaces, amb plans molt breus, a la llunyania o d’esquenes. El públic alemany va haver d’encarar-se amb Hitler, en una interpretació que Ganz havia preparat al llarg de molts mesos.
El cielo sobre Berlín va guanyar el premi a la millor direcció a Canes i va rebre un bon nombre de premis en festivals internacionals, tot i que hi va haver un crític espanyol que la va desqualificar titllant-la de “sensiblera”, el que potser reforça la idoneïtat interpretava de l’àngel Ganz intentant ser humà.
Ganz va treballar en nombroses coproduccions europees. Una d’aquestes, hispanosuïssa, va ser, el 1985, El río de oro de Jaime Chavarri. En la pel·lícula, interpretava Peter, al costat de Juan Diego Botto i Ángela Molina.
Entre les seves múltiples col·laboracions es troba un petit paper en el film Els nens del Brasil, en què interpretava el biòleg que explicava al caçador de nazis Ezra Lieberman, que interpretava Laurence Olivier, el procés de clonació.
Bruno Ganz estava separat de la seva dona Sabine, amb qui es va casar el 1965 i va tenir un fill, Daniel, el 1972.
