Cultura

Crítica

música

Mercat xinès

Xian Zhang va extreure un so brillant de l’OBC però mancat de poètica musical

Va ser el filòsof saxó Friedrich Nietzsche qui, en les seves notes tardanes, va alertar que el més gran dels perills era que res tingués sentit. El programa número 14 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), certament, ens va fer recordar aquesta màxima en una sessió marcada pel desembarcament del mercat musical xinès en forma de triple presència: el compositor Tan Dun (1957), el violinista Ray Chen i la directora Xian Zhang. Tres facetes de la música prou diferents, però, a la vegada, tallades per un mateix patró consistent a ser, per sobre de tot, un producte del mercat concebut molt més per a una societat de masses que no per a una comunitat de persones que volen trobar amb l’audició musical la veritat de les seves vides. Sense negar el talent i la tècnica excelsos dels tres músics, tot va quedar, però, en una exhibició poderosa, tot i que força superficial que no va avançar cap a un aprofundiment seriós i lliurat a la recerca dels valors espirituals superiors.

La vàcua i tan sols efectista Simfonia núm. 1 Eroica de Tan Dun, de llenguatge cinematogràfic, ens va portar a reflexionar si aquesta obreta era la més idònia per precedir a un dels plats forts de la vetllada: el Concert per a violí, opus 35 d’Erich Korngold. Defensat per Ray Chen amb una tècnica prodigiosa de què es va desprendre una afinació magistral, no és menys cert que vam tenir la sensació d’estar, però, al davant d’una nova mostra del que és el mercat xinès: exhibició, domini dels perfils comunicatius (dins i fora de l’escenari), però amb manca de l’aposta per la transcendència. Aquesta manca va manifestar-se obertament en la Romanze del concert. La directora Xian Zhang, per la seva banda, amb un gest enèrgic i fogós va extreure un so brillant de l’OBC, però mancat de la poètica musical que una obra com, per exemple, la Shéhérazade de Rimsky-Kórsakov demana. Com ens hagués agradat, així, una visió menys enèrgica, més subtil (femenina?) d’una obra sorgida dels contes de Les mil i una nits en què, arquetípicament, se’ns exposa com la literatura pot salvar una vida humana com li va passar a Xahrazad.

OBC amb Ray Chen (violí)
Directora: Xian Zhang. Obres de Tan Dun, Korngold i Rimsky-Kórsakov
L’Auditori (Barcelona), 23 de febrer


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.