‘Sol do si re mi fa la’

Va ser el poeta Mario Benedetti qui ens va ensenyar com l’oblit està ple de memòria. Malgrat que puguem imaginar-nos l’oblit com un desert o un no-res, certament aquest és curull de memòria. La celebració d’aniversaris, com ho ha estat el 90è del degà dels compositors catalans Josep Maria Mestres Quadreny, ha estat una magnífica oportunitat per recuperar la memòria i, així, en forma de dos concerts hem pogut brindar per aquest feliç aniversari.

El grup madrileny Cosmos 21, que dirigeix Carlos Galán, va ser l’encarregat per submergir-nos en un dels vessants més fascinants del catàleg d’obres del compositor manresà: les músiques visuals. Sorgides de l’estreta amistat amb Joan Brossa, poeta de qui aquest any commemorem el centenari del seu naixement en un carrer prou musical com ho és el carrer Wagner, Mestres va decidir jugar, amb la seriositat del nen quan ho fa a la sorra d’una platja, amb elements gràfics del llenguatge musical per arribar a construir unes obres de discurs preeminentment visual. La pregunta és: poden aquestes músiques recuperar la finalitat sonora? La resposta la vam tenir amb aquest sòlid conjunt que ens va submergir per una peculiar exegesi d’aquestes obres que, certament, són un veritable codi obert i de les quals, d’alguna manera, es perd l’autoria original. Talment com el famós conte de J.L. Borges Pierre Menard, autor del Quijote on s’exposa la potència de l’acte hermenèutic de la lectura, Cosmos 21 es fa seves les músiques visuals de Mestres per materialitzar-les en un univers sonor que ens fa adonar, encara més, de l’estret lligam d’aquest univers amb el de Brossa. No pas en va, el concert havia començat amb el Sextet del poeta que acaba amb allò de sol do si re mi fa la.