Traspassar un límit

Claude Lanzmann va presentar l’any 2001 el documental Sobibor, 14 d’octubre del 1943, 16 hores, un títol que data el moment en què va començar l’única revolta que va prosperar en un camp d’extermini nazi: una vintena de presoners van matar a cops de destral onze oficials alemanys i també van fer possible la fugida de la resta, tot i que, de 500, van morir-ne 100 en l’intent i 150 més van ser delatats o entregats per polonesos pròxims al camp. El film consta bàsicament d’una entrevista a un dels líders de la revolta, Yehuda Lerner, que Lanzmann va realitzar durant la llarga gestació de Shoah (1985), el memorable document que el cineasta i periodista francès va concebre amb la idea ferma que l’horror dels camps no pot reconstruir-se o representar-se per no caure en la banalització o l’espectacle. Per això, va posar en qüestió, entre d’altres films, La llista de Schindler, que s’ha reestrenat en algunes sales coincidint amb el seu 25è aniversari.

És possible discutir la radicalitat del plantejament de Lanzmann, però, tanmateix, hi ha límits que no poden traspassar-se. Un és la representació de la mort a les càmeres de gas, que ni Spielberg va atrevir-se a fer, tot i la més que qüestionable escena a les dutxes de les quals, creant un maleït suspens, surt aigua. En canvi, l’actor i director rus Konstantin Khabenskiy ho fa només de començar Sobibor, de manera que aquesta representació de l’irrepresentable pesa en la pel·lícula i la desacredita. Concedint-se ell mateix el paper de l’oficial jueu rus Alexander Sasha Pechersky, presentat com el líder de la revolta, Khabenskiy continua reconstruint els fets reals caient en tots els paranys de la ficció.