Cultura

Agnès Jaoui

Cineasta i actriu

“La família és una mina d’or per al cine”

Amb Para todos los gustos, nominada als Oscar del 2001, la directora, actriu, guionista i dramaturga Agnès Jaoui (Antony, Alts del Sena, 1964) va obtenir una rellevància internacional que potser no ha superat, però ha esdevingut una habitual de la nostra cartellera, amb títols com ara Llenos de vida, Un cuento francés i Como una imagen. També s’ha vist a Barcelona, al Romea, la seva obra Un aire de família. Aquests dies és a Barcelona com a convidada d’honor l’Ohlalà!, el Festival de Cinema Francòfon de Barcelona.

Per què li agrada fer pel·lícules i obres de teatre corals, amb molts protagonistes?
Perquè vaig començar escrivint obres de teatre, i tenir un paper petit i haver d’esperar molt entre bastidors és molt dur. Em vaig acostumar a evitar-los quan escrivia per al teatre i quan vaig començar a fer cinema vaig continuar així. Escriure només papers per a mi i per a Jean-Pierre [Bacri, coautor dels seus guions i obres i la seva parella fins fa pocs anys] no ens semblava gaire interessant.
Quin sol ser el punt de partida d’un guió o una obra de teatre, quan es posa a escriure amb Jean-Pierre Bacri?
Depèn, a vegades és un personatge, però sovint és un tema que m’atreu: a Un cuento francés (Au bout du conte) volíem parlar de la credulitat, la ingenuïtat, la superstició, la necessitat de creure...; a Como en las mejores familias [guió basat en l’obra de teatre Un aire de família] volíem parlar de les dificultats de canviar; a Llenos de vida, de fer-se grans... A cada projecte hi ha un tema principal que fa de motor i que després el conjuguem amb la història, els personatges...
Aquí es va estrenar ‘Un aire de família’ [Teatre Romea, 2013]. Per què és tan important la família en els seus treballs?
Amb Un aire de família volíem parlar de la dificultat de canviar la societat. I ens vam adonar que és difícil canviar la societat si ja és prou difícil canviar-se a un mateix. La família és una petita societat que t’adjudica un lloc, i canviar-lo ja representa un tour de force. Si estàs considerat com l’intel·lectual, l’amable, el graciós..., és molt difícil canviar-ho. Teníem ganes de parlar d’aquesta força tan poderosa de la família, sempre tinc ganes de parlar-ne. La família és una mina d’or per al cinema i el teatre.
De vegades parla de grups d’amics, en lloc de la família.
Sí, perquè arriba un moment que els amics esdevenen una mena de família, encara que sigui una família escollida. La familiaritat, justament, s’hi instal·la. També m’interessa parlar del moment en què les amistats es fan importants.
La seva darrera pel·lícula, ‘Llenos de vida’, sembla alhora optimista i pessimista. Reflecteix la seva visió?
Totalment, tinc aquests dos punts de vista sobre la vida. Hi ha una cançó de Georges Brassens que es titula Je vous salue, Marie, amb la qual m’identifico molt: primer parla d’un nen que mor, de la guerra que comença..., però acaba amb una estrofa que parla de totes les coses boniques que poden passar. Em sento molt a prop d’aquesta cançó. Sempre hi ha lloc per a l’esperança, que et fa venir ganes de continuar vivint.
Quins consells ha donat a la classe magistral a l’escola de cinema Bande à Part?
Els he aconsellat fer-se una teràpia, per conèixer-se a ells mateixos i conèixer els altres, i els he explicat el meu mètode de treball i com treballa la gent que jo aprecio.
La seva mare és psicoterapeuta. Per això la psicologia és important en el seu cinema?
Sí. Quan era petita, la meva mare no volia anar a veure moltes pel·lícules perquè els pacients li feien spoilers. Però he tingut la meva recompensa, ha estat molt important per a mi que fos psicoterapeuta. Anava amb ella als congressos, des de molt jove, i va ser fonamental per a mi.
Es parla molt del tema de la igualtat de gènere al cinema. A França està millor que aquí?
No, varia entre el 22%, el 24%, el 20% de dones cineastes. Fa una quinzena d’anys que no es mou, i a les escoles de cinema hi ha un 50% de dones. Es parla una mica de quotes, però no estan molt ben vistes a França.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.