Rap i poesia clàssica

Un dels grans reptes de les activitats culturals, especialment de les literàries, és interessar un públic jove. Potser per la proximitat de la Universitat Ramon Llull –amb la qual comparteix patis–, però també per les activitats dedicades a la cultura hip-hop, el CCCB s’ha mostrat actiu per motivar les tribus i el jovent en general als seus espais.

Aquesta va ser una de les raons per incorporar al Kosmopolis el primer campionat de Poetry Slam entre instituts amb la participació de 400 estudiants entre 14 i 20 anys. Ahir a primera hora es començaven a concentrar els nois al pati de les Dones de l’antiga Casa de la Caritat per accedir a l’espai del vestíbul, on es pretenia posar en relleu que poesia i interpretació són les úniques eines per obtenir el títol de millor rapsode. El I Campionat de Poetry Slam entre instituts culminava un procés de treball de tres mesos entre els estudiants d’instituts de la ciutat i la xarxa de poetes barcelonins d’Hipnotik, associació que es mostra amb la mà trencada, sobretot a través dels seus speakers, el dj i totes les monitores que han participat als tallers. Tal com expliquen, “mitjançant la paraula i el llenguatge corporal, es vol dotar els joves de recursos per desenvolupar la seva creativitat, a la vegada que es construeix un espai de relació social i intercanvi d’idees”.

L’animador de la vetllada exhortava els nois –de bon començament més motivats amb els selfies que amb la sessió– a l’aventura que implica ser protagonista a Kosmopolis, “el millor festival literari de la ciutat”, mentre posava exemples: fent dels octosíl·labs del Romance del infante Arnaldos, de fa 500 anys, un rap per a nois de diferents races i cultures, provinents dels instituts Miquel Tarradell, Montserrat, Valldaura i Barres i Ones.

El treball d’equip en els tallers de creació de poemes grupals va donar bons resultats en els versos que defensaven el respecte, el feminisme, la sexualitat lliure, l’oposició davant el maltractament o un de més valent que es preguntava: “Et diran maricón si t’enamores del professor?” L’animador les deixava anar: “L’educació i la cultura obren moltes portes.” Quan li pregunto a una de les professores per què la majoria dels poemes són en castellà, em respon que són activitats lliures i que cadascú utilitza el seu idioma d’expressió habitual.