“Em trobo còmode actuant”

Em va agradar, vaig riure molt, em va semblar un personatge molt ben escrit, molt interessant. I em vaig reconèixer en moltes coses: és maldestre, té una passió per la literatura... A mi m’agrada molt llegir, volia ser escriptor abans de ser actor. Molts elements em van fer connectar amb Boi. Quan Jorge [el director] va dir que volia que fos jo, vaig estar molt content, el volia fer. No va ser un procés fàcil, però hi vaig anar entrant amb molta comoditat. Boi és al punt mitjà entre Jorge i jo, és l’alter ego de tots dos i és el nostre punt de trobada.

És una pel·lícula inclassificable, una comèdia amb tons dramàtics, amb un punt de thriller, però també de romanticisme... Sí, és un personatge en crisi, en el pas previ a l’edat adulta, un jove perdut, que vol ser escriptor, però la seva novel·la no té gaire sortida, té una crisi personal amb la seva parella, que ha desaparegut... Està en un moment de dubte, tot al seu voltant trontolla, i durant tres dies veurem el seu procés de maduració amb aquests dos personatges asiàtics que porta en cotxe, que són com dos àngels de la guarda que l’ajuden a fer aquest pas, segons explicava el director. És una pel·lícula de formació, d’algú que fa el pas de la joventut a la maduresa.

Abans de decidir ser actor ja estava fent teatre, vaig començar a fer-ne a l’escola i m’ho passava molt bé. La primera sèrie que vaig fer va ser Laura, amb Lloll Bertran, als dotze anys. Tot em va arribar una mica de rebot, però després vaig veure que m’apassionava aquesta feina. A la primera sèrie vaig treballar amb gent com Eduard Fernández, Anna Lizaran, Pere Arquillué... Vaig créixer una mica amb tot això. He viscut la interpretació sempre com una cosa molt natural, em trobo molt còmode actuant al teatre, o davant d’una càmera, a vegades quasi més que a la meva vida. Hi ha actors a qui els fa pànic improvisar, a mi potser em costa més prendre decisions a la vida.