El somriure fet música

A Joan Rovira se’l reconeix per dues coses: la música i el somriure. Encomanadisses, totes dues. El cantautor ebrenc no para de pujar graons, un a un, i després de la gira d’èxit finalitzada l’any passat –Encara tenim temps– que li va fer guanyar a pols el premi Enderrock 2018 al millor disc d’autor i participar en el disc de La Marató de TV3, ara fa un altre pas ferm. Ja ho va anunciar que ho faria a la mateixa revista Enderrock, que volia fer un canvi important en la producció i l’espectacle en directe. Tot això ja ha arribat i l ’Strenes de Girona tindrà el privilegi de descobrir-ho, demà al concert que farà a La Mercè (22 h), on presentarà, sencer, el nou disc titulat Dies millors.

Com ja s’entreveu amb la cançó que dona nom al disc, l’optimisme i el positivisme marquen el seu esperit. “Vol ser un cant a l’esperança, a l’autosuperació, a convidar tothom a mirar cap endavant, amb la convicció que vindran dies millors”, explica el mateix autor. Però també temes com l’amistat, la complicitat, la confiança en la gent o fins i tot les confusions que es donen en les relacions d’amor i amistat són altres eixos que planen sobre les onze cançons d’aquest disc que respira una nova sonoritat. Produït per Genís Trani, productor de grups com Doctor Prats, Buhos o Itaca Band, aquest li ha donat un toc que apropa Joan Rovira i la banda –on els vents sobresurten– a un so més actual .

També, com explica el mateix Joan Rovira, aquests mesos han treballant molt el directe, apostant per un caire festiu –amb base electrònica– que té l’objectiu de convertir-se en una explosió dalt de l’escenari: “Les cançons són molt canyeres, ideals per tocar en grans escenaris i festes majors.” Una evolució creixent d’aquest saxofonista llicenciat a l’Esmuc, guitarrista, compositor i cantant que es va forjar com a músic de carrer, va començar la carrera amb un trio i ara ha vist com la banda no para de créixer.

El segon single que sonarà, com avança, serà El gan espectacle final, que tracta sobre com viure cada moment com si fos l’últim i saber apreciar els petits moments que atorga la vida. Confia que aquest estiu una de les cançons més escoltades sigui Si tu saltes, jo també, però també li agrada destacar que hi ha un parell de cançons que mantenen el to de balada, com Sota el balcó i Sé que ets tu. I que s’han “atrevit” amb un tema en castellà, Me preguntaba, inspirat en un viatge a Mèxic, que té un so caribeny.

Joan Rovira diu que el premi Enderrock li ha donat un gran impuls però també, com confessa, li fa “respecte”, i més ara que fa un gir més radical: “Els nervis formen part de la música i fan que hagis de sortir de la zona de confort.” La bona acollida del primer single li dona ales, però la “prova de foc” que accepta amb il·lusió serà demà a Girona, una plaça geogràfica que té encara potencial per descobrir aquest artista en majúscules que té un ric accent de les terres de l’Ebre.