Tres cavalls èpics i un unicorn

L’acte central de la Mostra d’Igualada va ser dissabte al vespre, amb l’actuació al parc Central(fora del nucli urbà) de Plasticiens volans: Leonardo, somnis i malsons. Uns 4.000 espectadors s’hi van concentrar: hi havia els que tancaven la seva jornada dedicada a veure espectacles sense aturar-se (més d’un miler de professionals acreditats en aquesta edició) i també aquells veïns que volguessin gaudir d’un espectacle vistós amb globus (Igualada hi té molta tirada per l’encant d’enlairar-se per la vasta plana tot i la proximitat de Montserrat). Era una de les actuacions centrals del seu 30è aniversari. I no va desmerèixer per la seva poètica aèria, amb uns globus subjectats des de terra que combatien entre ells o es juxtaposaven per ampliar la sorpresa coreogràfica. Un unicorn de fira s’hi va colar. Un element ben popular i kitsch entre els aparells ideats i imaginats per Leonardo da Vinci, que es complementava amb un discurs èpic, d’adjectius barrocs.

L’anècdota cobra significació quan mentre els tres cavalls de color de marbre, recargolats de dolor en cruel batalla, una mare va demanar a una altra si podia subjectar l’unicorn comprat a fira amb la corda més curta perquè no desmereixés el quadre aeri. Les fotos i la fruïció de l’espectacle perdien l’espectacularitat davant d’un contrast quasi còmic. La mare (criatura al coll) hi va accedir. La Mostra d’Igualada s’ha convertit en festival estratègic perquè la ciutat s’hi aboca. De mil maneres. Des de la peripècia del globus, a cedir habitacions perquè hi dormin artistes (per falta de places d’hotel a la ciutat). O fent de legió de voluntaris per picar els bitllets d’entrada o, dissabte a la nit, completar la troupe d’artistes amb unes banderes de colors que transitaven entre el públic. Fins l’any passat, una pastisseria feia galetes amb una planxa de xocolata amb el cartell de la mostra. Aquest any ja no l’han fet però queda en el record. A canvi, és notable el treball i entusiasme dels joves a l’Escorxador. Un dels encerts de Pep Farrés a la direcció artística. Ahir el director es va acomiadar, després de cinc anys “de somiar molt però de dormir poc”. Ara tornarà a desenvolupar la seva faceta d’artista amb Farrés Brothers. Es veu que ahir el grup va tenir bolo. Els havien emparaulat al mes d’agost. Ells, enviant un pressupost, ja van advertir que potser no podrien fer-lo perquè coincidia amb la data de comiat de Pep ’n Farrés. No els van dir res més. Però la setmana passada, quan van rebre la trucada del tècnic de torn preguntant com farien les funcions (unes 300 persones ja havien exhaurit les localitats) per a Tripula (l’últim globus de la crònica) van accedir-hi i van trobar un substitut per no frustrar la canalla. Hi ha orgull de teatre familiari responsabilitat, a Igualada.