Els hereus artístics de Joan Brossa

Roberto G Alonso s’atreveix a afrontar peces de Strip-tease del teatre irregular de Joan Brossa. És una posada en escena que juga a relacionar la poesia escènica impactant amb la poètica, la coreografia (d’on prové Alonso) i la teatralitat dels personatges. El muntatge, que s’estrenarà oficialment divendres i que comença demà de prèvia, sota el títol de Laberint striptease, manté un joc constant en clau de cabaret. Per començar s’alternaran els mestres de cerimònia (el mateix Roberto G Alonso amb l’actor Jordi Andújar) i hi haurà algunes accions que no es podran veure en un sector de la sala. Per això, es convida a veure-la fins a quatre vegades, deien ahir irònicament. Amb un pianista i una cantactriu en directe, evoquen algun toc de Wagner (un compositor que Brossa adorava) i molta música francesa. I és que l’autor va adonar-se que l’striptease era un gènere parateatral en veure la poca destresa d’una artista en un local de Lió, els anys seixanta. La vistositat i la provocació s’afegeix al discurs de resistència brossiana.

Marc Chornet

Ahir també es va presentar Marc Chornet com a nou director de l’Escenari Joan Brossa. Amb l’operació, Projecte Ingenu passa a ser companyia resident per tres anys (produirà una obra sota la influència brossiana per temporada). El director confessa que, fins ara, defensaven Brossa els que el van conèixer. Ara, ho faran els que van rebre les seves influències. Com ell i Roberto G Alonso. Chornet aspira a acollir l’emergència artística i a donar-li possibilitats de producció.

També té l’objectiu de donar singularitat a la sala Palau i Fabre, programant-hi accions per a aquesta proximitat i allunyant-la de la imatge que sigui la sala de segona de la fàbrica de creació. Amb la Nau Ivanow enfortiran la relació per facilitar que algunes produccions que s’assagen a La Sagrera es puguin exhibir al Born.