Mai esteu soles, Big Bouncers

Les Big Bouncers han fet una aturada en el seu present continu i han mirat enrere, amb un cert vertigen. Des d’avui i fins diumenge el col·lectiu femení (format per Cecilia Colacrai, Anna Rubirola i Mireia de Querol) signa una constel·lació d’espectacles al Mercat de les Flors. Ho fa presentant bona part del seu repertori (OVNI, i una ampliació del seu Big Bounce, ara amb un títol expansiu: Si estiguéssim soles a l’univers, seria una gran pèrdua d’espai) i sumant-hi la mirada d’Iris Heitzinger & Françoise Boillat (Wallflowering) i Joao Lima (Morder la lengua).

Big Buncers va néixer com a espai per posar en pràctica allò que proposaven o els proposaven en tallers intensius a La Caldera. Van acabar confluint en un lloc que els permetia jugar amb l’humor i posant en qüestió el cos, l’objecte i la paraula.

Per a Àngels Margarit, la constel·lació ha de servir perquè el públic conegui la relació d’aquestes peces, més que no pas perquè elles facin un pas més en la seva concepció de col·lectiu. Perquè, com explica Anna Rubirola, treballen sempre des del present immediat i amb la garantia d’haver construït un equip de tres veus diferents que acorden, pas a pas, cada creació, insinua també De Querol: “És gratificant comprovar que tot el que es va crear fa anys segueix viu.”

Per a Margarit, (“en sóc fan”) Big Bouncers, sense grandiloqüència, retrata el present ballant amb l’humor i puntualment la paraula. Rubirola sentencia: “No és buscat, ens surt l’humor.” Segurament és la manera que tenen per combinar els tres punts de vista. Un cop establertes les regles de joc i l’objecte per investigar, deixen que la peça evolucioni, amb improvisacions sobre una estructura tancada. Fa sensació de frescor: “Ens avorreix repetir moviments”, diu Rubirola, però, alhora, el treball com a intèrpret és “molt rigorós”, adverteix Colacrai.