Arts escèniques

Un acord nou

Roser López Espinosa indaga sobre la relació dels membres d’un grup a ‘Trama’, al Mercat de les Flors

La coreògrafa mostra amb una dansa abstracta com els individus canvien de rol dins un grup estable

És una dansa “d’orfebreria” amb molta partitura que viatja del gest més simple (com el fet de donar-se la mà) a confiar l’altre que el subjectarà després d’una acció acrobàtica. Roser López Espinosa estrena avui i fins diumenge al Mercat de les Flors Trama. Es tracta d’una peça construïda amb un quintet“fet amb grup i sobre el grup”, defineix ella mateixa. La coreògrafa i ballarina (que ha optat per mirar-s’ho des de fora, com ja va fer a Estol) exposa els límits que ha anat posant cada intèrpret a la peça coreogràfica durant el procés.

Són cinc ballarins de forta mentalitat (Nora Baylach, Roberto Provenzano, Magí Serra, Anamaria Klajnšcek i Noé Ferey) que, durant una llarga residència, han anat confeccionant uns moviments que ensenyen un grup divers, gens uniforme, en el qual van variant els rols dins del quintet, depenent de cada escena. Per primer cop, la coreògrafa té una dramaturga (Marta Galán Sala) que l’ha ajudada a trobar els contrastos a les relacions del grup. Tot i que parteix d’un moviment abstracte, per a López Espinosa aquesta dansa té un fort component polític, perquè en la relació s’estableix un compromís dels individus, fluctuant. Per una altra banda, la peça té una forta despesa d’energia dels ballarins, per un moviment complex. A Trama, s’estableix l’equilibri entre els membres contínuament, un acord que està en contínua revisió, “com les cordes de les guitarres, que s’han d’afinar a cada moment”.

La composició musical de Marck Drillich (amb qui ja ha treballat en set produccions arreu del món) té la base dels instruments de corda. Roser López Espinosa (artista resident al Mercat de les Flors a la qual la directora Àngels Margarit ja ha avançat que vol donar l’oportunitat de produir-la i, sobretot, de poder tornar a ensenyar els seus treballs a Barcelona) practica amb l’exemple i disposa d’un equip molt estable de col·laboradors, com la il·luminadora Joana Serra, amb qui treballa des de fa tres anys; o la de vestuari, Lluna Albert, que van conèixer-se amb Lowland (2013).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

la ciutat d’ideals

A propòsit d’exilis i llengua

equipaments

Comencen les obres d’ampliació de l’Arxiu Nacional de Catalunya

barcelona
Crítica

El gest alliberador d’una dona italiana

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona