Cultura

Nazis a la ciutat jueva

Besalú respira els dies previs al rodatge de la sèrie d’HBO ‘Westworld’, que canvia la façana del patrimoni històric per un poble italià a la Segona Guerra Mundial

Besalú, ciutat jueva. Milers de turistes d’aquesta comunitat religiosa visiten cada any el municipi garrotxí per contemplar les restes medievals de la sinagoga i els banys rituals jueus (micvé). Més d’un aquests dies, però, es troba amb una sorpresa d’allò més desconcertant: el poble està mudant la seva façana patrimonial i en alguns dels carrers cèntrics i places principals s’hi desplega tota una sèrie de simbologia nazi. Per acabar-ho d’adobar, tot just sortint de visitar el monestir de Sant Pere la gent es pot trobar un destacament de la Wehrmacht que desfilen. “Que estrany!”, exclamava una jueva nord-americana, sense parar de fer fotos fins que un guàrdia jurat li ha demanat que no continués perquè estava prohibit, tot indicant-li que es tractava d’un rodatge d’una sèrie d’una productora del seu país.

Malgrat l’inicial secretisme ja fa dies que ha transcendit que a Besalú es rodarà la setmana que ve –del 22 al 24 de maig– la tercera temporada de la sèrie d’HBO Westworld, ambientada en un futurista parc temàtic on té lloc una revolució de les màquines: els robots que ambienten períodes històrics, com ara l’Oest americà, el Japó dels samurais i l’ Índia colonialista .

Ara, per aquesta nova línia argumental, Besalú servirà de localització d’un petit poble italià a la Segona Guerra Mundial, on un destacament de l’exèrcit alemany s’enfrontarà a revolucionaris partisans. Una recreació fictícia en què, seguint dins l’argument de la sèrie creada per Jonathan Nolan i Lisa Joy, qualsevol multimilionari podrà participar-hi en directe, tal com en altres parts del parc podien encarnar, per exemple, un cowboy i matar indis indiscriminadament abans no es revolucionessin els amfitrions mecanitzats. Sí, la sèrie té molta mala llet, més i tot que el film que la inspira, l’estimable Ànimes de metall (1973), amb Josh Brolin i Yul Brinner.

A Besalú, ja fa dies que l’activitat prèvia al rodatge és intensa i al voltant de dues-centes persones estan implicades en la producció i el rodatge. I és que el municipi és la seu central d’una filmació que s’estén fins a València i Barcelona. Aquests dies els qui treballen contra rellotge són sobretot els escenògrafs. A la plaça de la Llibertat i al carrer del Pont, que seran els principals escenaris, s’està treballant per reconvertir les façanes en un poble italià envaït per l’exèrcit nazi el 1941. Ahir mateix hi estaven penjant una àliga del Tercer Reich i fa alguns dies s’ha pogut veure una imatge del Fürher i banderoles amb l’esvàstica que ja estan enrotllades per no espantar més els pobres desprevinguts. Simbologia nacionalsocialista que contrasta amb els llaços grocs i cartells a favor dels presos polítics catalans i que, segons van informar els mateixos tècnics, els mateixos veïns els traurien per aquests dies. No debades, tothom amb qui parles del poble està content de l’arribada d’aquest equip de rodatge. Que paguin bé, se suposa que també hi ajuda, a banda dels rèdits per fer conèixer encara més aquest punt neuràlgic del turista.

“Més mala llet!”

També els especialistes i els extres no paren. A la plaça dels Claustres, tancada i barrada, s’hi podia veure un grup d’extres aprenent a desfilar per un assessor militar que els cridava en castellà: “Més mala llet, que sou els dolents de la pel·lícula!” A pocs metres d’allà, un grup d’especialistes en escenes d’acció practicaven en un tatami l’atac a una noia rossa, que podia enfrontar-se amb tots ells. Deu ser que Dolores (Evan Rachel Wood) continua aquí el seu camí a la llibertat?

Això ho sabrem quan emetin la sèrie.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una òpera feminista i contemporània

Barcelona

Hollywood el 1969

Canes
JORDI BONET
ARQUITECTE. VA DIRIGIR LES OBRES DE LA SAGRADA FAMÍLIA DURANT 26 ANYS (1985-2012)

“Als catalans la cultura és el que ens ha fet irreductibles”

BARCELONA

Comptes poc clars al PEN Català

Barcelona

Fer un teatre seriat

BARCELONA

Un Bertrana àgil

Girona

Xerrada amb El Petit de Cal Eril a CaixaForum

girona
ArT

La Fundació Dalí difon una ‘guia secreta’ a la xarxa

Literatura

Gerbrand Bakker, convidat d’honor d’Indilletres