Besalú, assetjada

“Càmera, acció!” Besalú ja és una ciutat blindada pel rodatge de la sèrie Westworld. Tot un esdeveniment al turístic municipi de la Garrotxa, que, fins demà, divendres, servirà bona part del seu barri històric com a localitzacions de la sèrie de la productora HBO. Un petit trasbals en la quotidianitat que la majoria accepta amb expectació, curiositat o resignació. D’altres, pocs, amb indignació, especialment grups de turistes que ahir, sense saber-ho, s’acostaven al poble i no hi podien accedir.

Quina diferència, quan fa anys a Besalú s’hi va rodar El perfum. Aleshores, qualsevol podia presenciar el rodatge; evidentment, si no molestava i es mantenia fora de pla. Els temps, fa temps que han canviat i en les filmacions, encara que siguin d’un anunci, s’intenta mantenir el set de rodatge inexpugnable. A Besalú, la productora nord-americana ho tenia clar i en molts dels carrers i places on es rodava –i rodalia– hi havia estrictes controls de pas, només oberts a l’equip tècnic i artístic acreditat (al voltant de dues-centes persones). Amb Joc de trons va començar tot, que diria aquell.

Precisament, la mateixa cadena de televisió que acaba d’emetre no fa ni tres dies l’episodi final de la sèrie amb més audiència de la història, Joc de trons, s’ha desplaçat a Besalú per rodar-hi localitzacions d’una sèrie no menys ambiciosa, quant a pressupost i repartiment (encapçalat per Ed Harris i Anthony Hopkins). I si a El perfum Besalú –i Girona, en aquell film– era el petit poble francès de Grassa, per a Westworld servirà com a decorat d’un poble italià envaït per l’exèrcit nazi l’any 1941.

D’esquitllentes, passant controls, ahir es podia arribar a entreveure a la plaça de la Llibertat la gravació d’una escena en què un destacament de la Wermarcht detenia un grup de partisans, entre molt fum d’explosions, sidecars i cotxes de l’època. Fins i tot hi havia una tanqueta militar, perquè el tanc més gros no passava pels carrers estrets i es va quedar al Prat de Sant Pere, on el nens abans-d’ahir s’hi enfilaven com si fos un parc infantil o jugaven amb el sorral en què es va convertir la plaça més concorreguda del poble. “Semblava la festa major!”, deia una mare.

Al monestir, a diferència d’altres emplaçaments, les banderes amb l’esvàstica no hi penjaven. Al temple, només el color vermell –pendent del retoc digital– hi onejava. Prou esverats que sortien fa uns dies alguns turistes, sobretot russos i jueus.

Molta seguretat impedia el pas de vianants, turistes i, fins i tot, veïns, molts dels quals eren escoltats tant per anar a les seves pròpies cases, a l’ajuntament o a l’oficina de Correus (on, curiosament, ahir es va incrementar la demanda per enviar o recollir alguna carta). Alguns dels comerciants es veu que no estaven del tot contents, malgrat haver arribat a acords econòmics amb la productora, perquè diuen que no els van comunicar que s’abocaria sorra al terra. Tanta, ben bé un pam, que el dia abans ja van haver de retirar-ne per exigència dels realitzadors que repassaven el set. Cada local comercial ha negociat individualment, però ha transcendit que la mitjana per haver de tancar era d’uns 1.500 euros –els bars– per dia.