Destinació Hamburg
Jofre Bardagí, cinc anys després del retorn de Glaucs, presenta el seu tercer disc en solitari, que inclou la primera cançó obertament dedicada al seu pare
“Hamburg manté encara l’esperit de quan hi eren els Beatles!”
Nou anys després del seu últim disc en solitari i cinc després del retorn de Glaucs, Jofre Bardagí té nou disc. S’anomena Hamburg (Música Global), inclou el primer tema obertament dedicat al seu pare, Josep Maria Bardagí (estret col·laborador de Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet i l’Àngel Casas Show, traspassat fa divuit anys) i té com a portada un sensacional homenatge a la icònica fotografia que, a Hamburg, Jürgen Vollmer va fer a un jove John Lennon i que, aquest, va recuperar per a la coberta del disc Rock ’n’ Roll (1975). “Hamburg simbolitza com m’he sentit els dos últims any i mig, en què no he estat en un lloc fix. Ha esdevingut un lloc on estar i sentir-me com a casa”, afirma Bardagí, que, com a beatlemaníac confés, va aprofitar les seves constants visites a la ciutat alemanya, on hi tenia amics, per visitar clubs com l’Indra i el Kaiserkeller, on el quartet de Liverpool va fer els seus primers passos. “Tinc la sensació que la ciutat manté encara l’esperit de quan hi eren ells”, afirma Bardagí, que assenyala la situació per la qual passa la indústria musical com a motiu pel qual ha tardat nou anys a donar continuïtat a Música en blanc i negre. “Les coses no són com fa vint anys, quan vam començar amb Glaucs. Faig classes, músiques per a teatre... prioritzo el rendiment immediat de la meva feina.”
El músic barceloní, que darrerament ha viscut llargues temporades a Begur, va reclutar Alexandre Rexach (guitarra), Joaquim Xicoira (baix) i Berenguer Aina (bateria), entre d’altres músics, per a un disc amb cançons sobre la paternitat, l’amor, en homenatge a l’humorista Ignatius Farray i, algunes, també, força evocadores del so que tenien Glaucs als anys 90. “Després d’un temps volent-ne fugir... ara tenia ganes de tornar-hi.” Tanmateix, el tema més personal del disc és L’Ordet i el Piopà, en què Bardagí s’imagina què farien plegats Ordet, la seva filla de nou anys, que canta una part de la cançó, i l’avi que no va conèixer. “Va ser una de les últimes músiques que va fer el meu pare abans de morir, i des d’aleshores tenia ganes de fer-la entrar en un disc. Quan ho intentava, m’enfonsava, però ara em vaig dir que, d’aquesta, no passava”, apunta. “És curiós, perquè en els primer temps de Glaucs, quan ell encara era viu, volia musicalment allunyar-me’n, ja que no duia gaire bé allò del ‘ser fill de’. Ara, en canvi, m’encantaria parlar amb ell a àmbit tècnic i de programes!” Bardagí presentarà Hamburg dijous vinent al Nota 79 de Barcelona.
