la crònica

Una festa quasi modernista

La recepció que l'Ajuntament de Tarragona ofereix al Metropol a escriptors, editors i representants d'entitats culturals es va complementar ahir amb l'intent d'una recreació de les festes modernistes que Rusiñol organitzava a Sitges a finals del segle XIX

La recepció una mica ensopida que des de ja fa uns quants anys ofereix l'Ajuntament de Tarragona a escriptors, editors i gent de la cultura tarragonina es presentava enguany amb un al·licient nou: una festa modernista; un sarau com el que organitzava a finals del segle XIX l'artista Santiago Rusiñol al Cau Ferrat de Sitges, que reunia molts artistes amb ganes de canviar moltes coses i que es convertia, així, en l'espai ideològic del Modernisme. I ara, «com seria una festa modernista traslladada als nostres temps?» Amb aquest reclam s'anunciava l'acte que ahir al migdia es reviuria al pati del Teatre Metropol, un teatre, també modernista, obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol i del qual enguany es commemora el centenari («té cent anys però gaudeix de molt bona salut des del punt de vista arquitectònic i també per la seva activitat», deia l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, en el seu discurs). Els membres de Boicotteatre i del Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas rebien els assistents disfressats amb frac modernista, per caldejar una mica l'ambient. I després dels parlaments dels polítics, i del fet que un suposat Jujol expliqués la història del Metropol (l'antic teatre del Patronat Obrer), començava la festa amb un discurs inaugural, com se solia fer en aquelles festes sitgetanes. Per això van triar un fragment del discurs que el mateix Rusiñol va llegir a Sitges en una festa modernista del 1894. Després, els actors van recitar poemes d'Apel·les Mestres, Pompeu Gener, Joan Maragall, Gabriel i Josep Maria Alomà i Joan Maria Gusch. Però, ves, sembla que l'entusiasme dels actors no acabava de motivar el públic –tot cultural–, segurament perquè l'acte es va fer un pèl llarg, perquè es feia després dels discursos oficials i perquè a aquella hora ja cridava la gana i a les taules del fons se servia l'aperitiu.

En el seu parlament, l'alcalde Ballesteros (que anava escopetejat, però content perquè es veu que el Consell de Ministres ahir mateix va acordar «donar ple suport» a la candidatura de Tarragona als Jocs Europeus del Mediterrani, l'any 2017) va tirar floretes als de casa: «Els autors locals estan molt ben situats; tenim una molt bona literatura feta des de Tarragona que té repercussió més enllà de la ciutat.» Hi ha, va dir, «autors tocats del bolet» (en al·lusió al llibre d'Eudald Carbonell i David Solé sobre els bolets); que somien i ens fan somiar amb Tàrraco (Xulio Ricardo Trigo, que ahir no va parar de signar exemplars del seu llibre El somni de Tàrraco) i altres autors, com els guanyadors dels premis Ciutat de Tarragona, que, segons l'alcalde, posen en un bon escaló la literatura tarragonina. L'alcalde també va aprofitar que tenia el micròfon a les mans per convidar els assistents a celebrar el centenari del Metropol, «especialment» als actes que estaran protagonitzats per l'actor nord-americà John Malkovich, admirador i especialista en l'obra de Jujol, i que ha estat convidat a participar activament en els actes d'aniversari per una morterada de diners.

I va tancar els parlaments oficials Adam Manyé, director territorial de Cultura de la Generalitat, que va confessar que, encara que malgrat que el cel estava núvol i que començaven a caure gotes, per ell el de Sant Jordi és sempre «un dia radiant».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA