Crítica
música
Eddie Vedder, tebi segon ‘round’
El cantant de Pearl Jam va tornar un any després al Palau Sant Jordi
Eddie Vedder no ho tenia fàcil per igualar la catarsi que, l’estiu passat, Pearl Jam, el grup del qual és líder, va provocar al Palau Sant Jordi. Tornar a Montjuïc amb el record encara ben viu d’aquella nit, amb cançons principalment del grup de Seattle i un format de solo acoustic show, era una decisió si més no arriscada. I Vedder, estrella amb afany de mostrar-se proper i assenyat, se’n va sortir... a mitges.
L’antiga icona grunge, conscient que la seva veu, indemne al pas dels anys, és una arma de primera per afrontar reptes com el de dimarts, va generar veritables moments d’eufòria quan, amb l’acompanyament de l’irlandès Glen Hansard, que una estona abans li havia fet de teloner amb el barceloní Javier Mas de convidat, i l’holandès Red Limo String Quartet va recuperar himnes de Pearl Jam tan vivificadors com Black i Better man. No obstant això, en versions com You’ve got to hide your love away dels Beatles, Should I stay or should I go dels Clash o Rockin’ in the free world de Neil Young, poca substància es va poder palpar més enllà del carisma de qui les va cantar. El passi constant, finalment, de fotografies d’Eddie Vedder en edificis de Gaudí (el seu “arquitecte favorit”) duien a pensar que, potser, la gira en què es circumscrivia el concert de dimarts no tenia altra motivació que la d’acabar de fer turisme en aquells llocs de la Vella Europa que, l’any passat, el van deixar meravellat.
Vedder va sorprendre amb versions no tan òbvies com Keep me in your heart (Warren Zevon), I won’t back down (Tom Petty, recordat amb la projecció d’unes quantes imatges) o Sleepless nights (Everly Brothers) i el quartet de corda va donar al concert un caràcter de celebració amb adaptacions instrumentals molt ben resoltes d’altres clàssics de Pearl Jam com ara Jeremy o Alive. Però la sensació final és que la vetllada va tenir tants recordatoris de com d’intens pot ser viure un concert de rock (encara que sigui en acústic i en un pavelló) com moments d’autocomplaença de qui sap que ho té tot guanyat.
