El fons Puig serà catalogat

La Generalitat catalogarà el fons personal del filòsof i crític d’art Arnau Puig. El Departament de Cultura i l’últim supervivent del moviment d’avantguarda Dau al Set ho van pactar en una reunió a casa seva, a l’habitació on té la biblioteca, l’arxiu i la col·lecció d’obres d’art, aquest dijous. Tothom va sortir satisfet de la trobada. De l’administració hi va participar la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, que va trucar al comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, per assistir-hi junts; en no poder ser-hi present, Subirats li va donar el suport del consistori. Les dues administracions van a l’una per resoldre la polèmica.

Puig va estar acompanyat en tot moment del seu representant, Narcís Planas, de la revista Bonart, a qui ha confiat que supervisi tots els tràmits que es faran fins que el fons acabi dipositat en un equipament públic, que per ara no està decidit quin serà.

Però mentre no es concreta el lloc físic, o llocs físics si s’acabés segregant, que conservarà el llegat, la Generalitat ha proposat a Puig no perdre més temps i començar a inventariar tots els seus continguts. El procés serà llarg i costós, per la gran quantitat de materials, i dispersos, que ha acumulat el prohom des dels anys quaranta fins a l’actualitat, ja que continua actiu als seus 93 anys. Tenir tot el fons identificat significarà dues coses. Una, que virtualment estarà unificat (que és allò que més preocupa a Puig perquè defensa que tot, des del més modest paper fins a les obres d’art, està “interrelacionat”). I dues, que s’evitarà que hi pugui haver fugues.

Tots els detalls de l’acord (de moment verbal però la intenció és signar-lo abans que s’acabi el juliol) els explicarà la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, dimecres que ve en la seva compareixença al Parlament.

Puig està content amb aquesta iniciativa que ha pres l’administració (que és, de fet, la que ell esperava que tingués quan li va oferir el seu patrimoni documental i artístic, fa tres anys, però llavors les negociacions van quedar paralitzades). Mentrestant, ell i la seva persona de confiança, Narcís Planas, no paren de rebre ofertes per acollir l’extens fons. Poc després que aquest diari publiqués l’entrevista en què el filòsof mostrava la seva inquietud per la destinació incerta del seu llegat arxivístic i plàstic, ja van arribar els primers oferiments: l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i els museus nord-catalans de Ceret i de Cotlliure. Aquesta setmana s’hi han sumat sol·licituds de la Universitat Politècnica de Catalunya (que agrada especialment a Puig perquè se sent molt seu el món universitari, en què ha exercit de professor) i dels ajuntaments de Ripoll i de Girona, aquest, pensant en el futur projecte de la Casa Pastors. Els museus de capçalera de l’art català, el MNAC i el Macba, també han consensuat una proposta conjunta per als materials més rellevants del fons. El lloc seria el museu de la plaça dels Àngels, on ja hi ha l’arxiu Brossa i, en breu, hi haurà l’arxiu Mestres Quadreny.

Puig i Planas, desbordats amb tants pretendents, no tenen res decidit perquè abans volen estudiar molt bé totes les possibilitats.