Cultura

Crònica

llibres

La Italiana esdevé una novel·la

Montero ha cosit tot l’entramat d’una novel·la amb regust i aromes, en plats que acaricien els sentits

Els camins de la vida, però també els de la ficció, són incerts. Saps quan comences a escriure una novel·la, però sempre és l’obra mateixa la que marca les normes i s’acaba dirigint on ella vol. Aquestes són algunes de les consideracions que la novel·lista Carla Montero ens va confessar quan va presentar El jardín de las mujeres Verelli (Plaza i Janés) a la botiga La Italiana, del barceloní carrer del Bonsuccés. La història de la família genovesa fundadora d’aquesta casa de menjars italians va ser la inspiradora de la novel·la de Montero, tot i que després el llibre es va desenvolupar sota la dictadura de la ficció.

La besneta del fundador de la botiga, Carla Rivali, ens explicava que quan els seus avantpassats van decidir abandonar Gènova, fa més d’un segle, per emigrar cap a Buenos Aires, el destí faria que es quedessin al port de Barcelona, on simplement haurien d’haver fet escala. Veient que la seva dona estava prenyada, Attilio Rivali va decidir aturar el viatge. Per poder finançar l’estada, va començar a vendre pasta fresca a la ciutat. No es pensava que més d’un segle després, La Italiana seria una de les botigues més solvents de Barcelona després de quatre generacions i tot el que ha plogut. I no val dir que La Italiana és una temptació perquè Rivali i el seu marit als fogons són capaços de despertar l’ànsia a un anorèctic. El cronista es va rendir a la gola recordant quan hi vivia a prop i era addicte a l’establiment, que manté una estètica i una llum que recorda les botigues de sempre, sense el disseny que ha desfigurat Barcelona com si fos votox. La Italiana manté la seva pròpia línia, i quan entres a la botiga saps que la gastronomia italiana s’ha mantingut més enllà de les pizzes ianquis, del menjar japonès i de l’ascensió de tota mena de menjars tan exòtics com efímers.

La novel·lista Carla Montero, que va rebre la proposició de fer una novel·la a través de la seva agent barcelonina, no descarta acabar publicant un llibre de receptes vinculat amb l’obra perquè a la novel·la surten més plats que als llibres de Manuel Vázquez Montalbán o a la sèrie del seu successor Montalbano. El context de la fugida d’Itàlia en els anys de la Primera Guerra Mundial i els records del seu país que recupera Gianna entre els objectes personals de la seva estimada àvia, serveixen a Montero per gestar una obra en què barreja passat, present, cuina i personatges femenins: “La dona és forta per naturalesa”, etziba abans de dir en veu més baixa que és “perquè no li queda cap altre remei”.

Després d’un impactant i cinematogràfic començament, amb pèrdua inexorable de vaixell inclosa, Montero parteix del jardí que havia tingut la seva besàvia: “El jardí era com una prolongació del seu ésser, part de la seva pròpia essència, com si ella mateixa hagués sorgit d’una llavor enterrada a les seves entranyes.” La Italiana és descendent de La Cucina dei Fiori, on l’àvia de Carla Rivali, Gianna, va aprendre i va forjar un tipus de cuina tradicional, però també personal. Aquella rebotiga d’unes “dones sense home”, són un dels escenaris on Carla Montero ha cosit tot l’entramat d’una novel·la amb regust i aromes, pèrdues i recuperacions, cuineres que donen amor en tots els plats que ens acaricien els sentits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Documental

Crònica d’una mort vergonyosa al CIE barceloní

La porta de l’exili

Barcelona
Crònica
música

Djavan canta a la felicitat

Barcelona
Rosalía ho torna a fer

Rosalía ho torna a fer

BARCELONA

Cinc estudis aspiren a fer el nou projecte del museu Carmen Thyssen guixolenc

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Sant Gregori, per a menuts

Sant Gregori

Un art de la llum

Girona

Núria Espert i García Lorca es retroben a Girona

BARCELONA

Rosalía regna a la cerimònia dels Grammy Llatins i s’endú cinc dels set premis als quals aspirava

barcelona